L’administrador de la paràbola és exemple per la seva habilitat. Jesús no ens invita aquí a ser injustos, sinó sagaços: fer-nos amics utilitzant els béns d’aquest món per posar-los al servei dels més necessitats. I planteja una oposició: la decisió amb què actuen els qui pertanyen a aquest món i la indecisió i la poca sagacitat dels qui pertanyen a la llum. Després afegeix unes paraules sobre l’ús del diner, que pot esdevenir un ídol al qual servir, en lloc de servir el veritable Déu. Servir Déu ens fa lliures per servir els més necessitats; servir els diners ens fa esclaus i perverteix les nostres relacions amb Déu i amb els altres.
-Mantinc algun lligam personal que m’impedeix estar al servei dels altres, d’aquells que em necessiten? Sóc lliure per servir Déu en els altres?
–Demana al Senyor que t’ajudi a prendre decisions correctes, encara que siguin difícils. que t’ajudi a elegir només allò que té valor per al Regne de Déu.
-Pensa en aquelles coses amb les quals tens un lligam, i que t’impedeixen estar en bona relació amb Déu i amb els altres, que no et fan lliure per estar a la seva disposició. Demana al Senyor que te’n vagi alliberant, i que et doni força i constància per fer-ho.
No es poden servir dos senyors:
el Poble i el Poder,
el Regne i el Sistema,
el Déu de Jesucrist i el Diable dels diners.
(P. Casaldàliga)