ESTUDI DE LA PARAULA| CICLE B – XXVII DIUMENGE DE DURANT L’ANY

27 septiembre 2021

Proposta de Lectio Divina personal (o en grup)

XXVII DIUMENGE DE DURANT L’ANY Cicle B (Mc 10, 2-16)

 

 

PREGÀRIA

Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;

creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.

Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,

i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.

Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit

perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill

a través de la Paraula que ara escoltarem.

(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ

  1. LLEGEIX…

Què diu el text?

Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.

Text (Mc 10, 2-16)

En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús per provar-lo, i li preguntaren si el marit es podia divorciar de la seva dona. Ell els preguntà: «Què us va ordenar Moisès?» Li respongueren: «Moisès permet de donar a l’esposa un document de divorci i separar-se.» Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor. Però al principi, Déu creà l’home i la dona. Per això deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa, i ells dos formen una sola família. Per tant, ja no són dos, sinó una sola família. Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar.» Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-lo sobre això mateix. Jesús els digué: «Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri.» [La gent portava a Jesús uns nens perquè els imposés les mans, però els deixebles renyaven els qui els havien portat. A Jesús li sabé greu que els renyessin, i els digué: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el regne de Déu és per als qui són com ells. Us ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas.» I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.]

Comentaris:

Acomiadant-se definitivament de Galilea, Jesús continua el seu camí i continua també el seu ensenyament, dirigida ara a un públic més ampli. Els deixebles, no obstant això, continuaran tenint una instrucció addicional en privat. Els fariseus són els qui li proporcionen l’ocasió per a parlar d’un assumpte delicat i compromès: matrimoni i divorci. Sense deixar-se seduir per una casuística banal i sense quedar atrapat en les disputes de les diverses escoles, Jesús situa el debat en el seu veritable horitzó, canalitzant la solució des de la seva arrel: la intenció originària del creador. Des d’aquí no dubte a definir com a adulteri la ruptura d’una relació que ha de concebre’s, no com a simple contracte legal, sinó com una aliança estable, a semblança de la que el mateix Déu ha fet amb el seu poble. D’aquest caràcter d’aliança que posseeix el matrimoni deriva la fidelitat conjugal que Jesús proclama, una fidelitat sostinguda i encoratjada per l’amor, no per la llei. Aquest amor, en referència constant a l’amor de Déu, serà capaç de trobar sempre la llum i la força necessàries per a superar els molts obstacles que al cristià se li presentin en aquesta vida conjugal a través de la qual ha de realitzar el seguiment de Jesús. L’actitud dels fariseus, que s’acosten sempre a Jesús amb intencions retorçades i gestos arrogants, troba el seu contrapunt en l’actitud dels nens, que, sense possibilitat si més no d’accedir per si mateixos fins a Jesús, han de ser presentats per uns altres, i no sense dificultats. Diàfans en la seva mirada, sense res a amagar ni que oferir, sense cap prestigi ni privilegi que defensar, semblants a la mà buida d’un captaire, els nens són per a Jesús no només objecte d’atenció i d’afecte, sinó també models a imitar en la seva actitud per quants anhelin seguir el seu camí i participar del regne de Déu. Sent un do, el regne està reservat no per als «prometeu-vos» que pretenen escalar els cels, sinó per a aquells que -com a nens- confien, s’obren i s’abandonen per complet a la benevolència divina.

  1. MEDITA…

Què em diu Déu a través del text?  Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?

Suggeriments:

“El projecte de Déu és un amor vital, harmònic, lluminós, joiós..”

“No estem sols, el projecte de Déu ens espera en l’altre.”

  • “Vingui a nosaltres el teu Regne”
  • “El Regne és vida”
  1. COMTEMPLA I PREGA…

Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…

Suggeriments:

Senyor,

et demanem pels homes i dones creients que, enmig del nostre món,

volen ser signes de resposta al mandat que tu ens has donat.

Dóna’ls força per viure segons el teu pla i fes-nos misericordiosos

per acollir les situacions que la vida ens presenta.

  1. ACTUA…

A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?

  1. COMPARTEIX…

Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.

  1. DÓNA GRÀCIES…

Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.

Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,

ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús

i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.

 

Font Pregaria: Evangeli al dia 2021 Ed. CCS