Evangeli LC 14,25-33
Narrador: En aquell temps, molta gent acompanyava Jesús; ell es va girar i els digué:
Jesús: Si algú vol venir amb mi i no m’estima més que el seu pare i la seva mare, i la seva dona i els seus fills, i els seus germans i les seves germanes, i fins i tot a si mateix, no pot ser deixeble meu.
Nen 1: Mestre, això és molt difícil no creus?
Jesús: Qui no porta la seva creu darrera meu no pot ser deixeble meu.
Nen 2: De quina creu parles?
Jesús: Així, qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’asseu primer a calcular les despeses, a veure si té recursos per a acabar?
Nen 1: En això tens raó. Ningú comença a fer alguna cosa si no sap com ho farà.
Jesús: No sigui que, si fa els fonaments i no pot acabar-la, es posin a burlar-se’n els que miren, dient: «Aquest home va començar a construir i no ha estat capaç d’acabar.»
Nen 2: Sí. Seria un irresponsable.
Jesús: O quin rei, si va a presentar batalla a un altre rei, no s’asseu primer a deliberar si amb deu mil homes podrà fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I si no, quan l’altre encara és lluny, envia delegats a negociar de pau.
Nen 1: És cert. A ningú li agrada perdre i que li prenguin el pèl.
Jesús: Igualment vosaltres: el que no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.
Avui l’evangeli ens mostra Jesús dient als que volen anar amb ell i ser els seus deixebles, que per davant de tot i de tots, fins i tot dels pares, ell ha d’ocupar el primer lloc en el nostre cor. També diu que cal estar disposats a carregar amb una creu pesada, com és el rebuig, la incomprensió i el menyspreu amb què ens poden tractar. I, per fi, Jesús demana sensatesa. Els necis que no mesuren les seves forces per saber si poden o no amb alguna empresa, fracassaran.
Senyor, dóna’m la teva gràcia per saber renunciar
a tot el que em fa allunyar-me de Tu,
perquè vull seguir-te i viure centrat en Tu,
treballar per Tu, patir per Tu, gaudir per Tu,
estimar per Tu i buscar-te en tot i sempre.
Juguem
Pinta el dibuix
