EPI | CICLE B – DIUMENGE DE RAMS

20 marzo 2024

Mc 11, 1-10

NARRADOR: S’acostaven a Jerusalem, per Betfagé i Betània, al costat de la muntanya de les Oliveres, i Jesús va enviar dos dels seus deixebles, dient-los:

JESÚS: Aneu al llogaret de davant, i quan entreu, trobareu un ase lligat, que ningú ha muntat encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. I si algú us pregunta per què ho feu, contesteu-li: «El Senyor el necessita», i el retornarà aviat.

NARRADOR: Van anar-hi i van trobar l’ase al carrer lligat a una porta; i el van deixar anar. Alguns dels presents els van preguntar:

GENT: Per què heu de deslligar l’ase?

NARRADOR: Ells els van contestar com havia dit Jesús; i els ho van permetre. Van portar el ruc, li van posar a sobre els mantells, i Jesús s’hi va muntar. Molts van posar catifes pel camí amb els seus mantells, uns altres amb branques tallades al camp. Els que anaven davant i darrere, cridaven:

GENT: Visca, beneït el que ve en nom del Senyor! Beneït el regne que arriba, el del nostre pare David! Visca l’Altíssim!

Jesús va entrar a Jerusalem muntat en un ase i va ser aclamat per tota la gent que el va rebre dient: Beneït el que ve en nom del Senyor! Beneït el que ve a salvar-nos! Els amics de Jesús, de tots els temps i llocs, celebrem una vegada a l’any aquesta festa del Diumenge de Rams i ens preparem per a viure amb ell la setmana més important dels amics de Jesús, que es diu Setmana Santa.
Senyor,
vens, i em necessites,
Ajuda’m a ser
dòcil com l’ase
que et va acollir sobre d’ell;
disponible com la pedra
que espera la teva mà
per cridar la seva alegria;
esperançat com el cor
que es desborda
quan senti l’amor pròxim.

Vens i tot es trastoca,
tot desperta i acull vida.
I jo vull posar també
als teus peus el mantell de la meva vida,
el crit de la meva gola,
el pas de la meva marxa,
l’esperança del meu misteri unit en el teu,
el de la teva creu i el de la teva glòria.

Juguem
Pinta el dibuix