NARRADOR: En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola:
Un home que se n’anava a fora del país cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A un li donà cinc milions, a l’altre dos i a l’altre un, segons la capacitat de cadascú, i se n’anà.
DEIXEBLE 1: I què van fer amb els diners?
NARRADOR: El qui n’havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi, i en guanyà cinc més. També el qui n’havia rebut dos en guanyà dos més. Però el qui n’havia rebut un guardà en un amagatall els diners del seu amo.
DEIXEBLE 2: I què va passar?
NARRADOR: Al cap de molt temps l’amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el qui havia rebut cinc milions, portà també els cinc que havia guanyat i digué:
CRIAT 1: Senyor, m’havíeu confiat cinc milions i n’he guanyats cinc més
AMO: L’amo li va dir: «Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.
NARRADOR: Es presentà després el qui n’havia rebut dos i digué:
CRIAT 2: Senyor, m’havíeu confiat dos milions i n’he guanyats dos més.»
AMO: Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.
DEIXEBLE 1: Que bé ho van fer, segur que estava molt content amb els tres!
NARRADOR: Es presentà també el qui n’havia rebut un, i digué:
CRIAT 3: Senyor, sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i aplegar on no havíeu escampat. Per això vaig tenir por i vaig amagar els vostres diners. Aquí teniu allò que és vostre.
AMO: Tu ets un criat dolent i gandul. Com que sabies que jo cullo on no vaig sembrar i recullo on no vaig escampar, havies d’haver portat els meus diners al banc, i jo, al meu retorn, l’hauria rebut juntament amb els interessos.
DEIXEBLE 2: Aquest no ho va fer bé, si no intentem fer les coses no podem millorar.
AMO: Preneu-li aquest milió i doneu-lo al qui en té deu, perquè als qui tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda. I aquest administrador inútil, traieu-lo a fora, a la fosca.» Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.
Però vol que les utilitzem, que no les amaguem, que no tinguem por. Si ho fem, veurem les nostres millores.
No ens podem quedar el que Déu ens ha donat només per a nosaltres, hem de donar el màxim de nosaltres per a tothom.
ajuda’m a treballar els regals, els talents que m’has donat,
que no tingui por d’arriscar-los i pugui multiplicar-los.
Dóna’m la confiança que necessito perquè amb ells pugui ajudar
a tots els meus amics.
