Mt 25, 14-30
NARRADOR: En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola:
Un home que se n’anava a fora del país cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A un li donà cinc milions, a l’altre dos i a l’altre un, segons la capacitat de cadascú, i se n’anà.
DEIXEBLE 1: I què van fer amb els diners?
NARRADOR: El qui n’havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi, i en guanyà cinc més. També el qui n’havia rebut dos en guanyà dos més. Però el qui n’havia rebut un guardà en un amagatall els diners del seu amo.
DEIXEBLE 2: I què va passar?
NARRADOR: Al cap de molt temps l’amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el qui havia rebut cinc milions, portà també els cinc que havia guanyat i digué:
CRIAT 1: Senyor, m’havíeu confiat cinc milions i n’he guanyats cinc més
AMO: L’amo li va dir: «Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.
NARRADOR: Es presentà després el qui n’havia rebut dos i digué:
CRIAT 2: Senyor, m’havíeu confiat dos milions i n’he guanyats dos més.»
AMO: Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.
DEIXEBLE 1: Que bé ho van fer, segur que estava molt content amb els tres!
NARRADOR: Es presentà també el qui n’havia rebut un, i digué:
CRIAT 3: Senyor, sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i aplegar on no havíeu escampat. Per això vaig tenir por i vaig amagar els vostres diners. Aquí teniu allò que és vostre.
AMO: Tu ets un criat dolent i gandul. Com que sabies que jo cullo on no vaig sembrar i recullo on no vaig escampar, havies d’haver portat els meus diners al banc, i jo, al meu retorn, l’hauria rebut juntament amb els interessos.
DEIXEBLE 2: Aquest no ho va fer bé, si no intentem fer les coses no podem millorar.
AMO: Preneu-li aquest milió i doneu-lo al qui en té deu, perquè als qui tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda. I aquest administrador inútil, traieu-lo a fora, a la fosca.» Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.
