«Et portaré amb mi a Torí, estudiaràs, aprendràs un ofici i seràs una persona de bé» (Don Bosco a Miquel Magone). A les nostres cases hi ha moltes portes per entrar-hi. Hi ha qui entra per la porta del centre juvenil, però d'altres ho fan per la de l'oficina d'ocupació juvenil. També hi ha la porta de l'església, la de l'escola, la del pati o la de la comunitat salesiana. Però hi ha altres portes: les persones. Molta gent ve a casa nostra perquè algú l'hi ha convidada. Don Bosco sempre convidava els joves que anava coneixent i que tenien necessitat, però també adults que poguessin compartir la seva missió. Convidem a entrar a les nostres cases; siguem cases de portes obertes i finestres transparents on es vegi tot el bé que hi ha dins.

«Insisteix-los fins que entrin i s'ompli casa meva» (Lluc 14, 16-23). El millor que hi trobarem no són les instal·lacions, sinó les persones. Totes són lliures d'entrar en les nostres propostes: les del centre juvenil, la parròquia, la plataforma social i l'escola. Són persones que acullen, respecten la llibertat de qui s'hi vulgui unir i construeixen família en cada ambient. Persones creients en Jesús que continuen la missió de Don Bosco i eduquen segons el seu estil. Persones que respecten la diversitat: creguis o no, estiguis cercant o ja hagis trobat, aquest és el teu lloc. Entra en els nostres moments de celebració i pregària, en les festes i els esports, en els jocs i els tallers professionals. Entra i coneix-nos.

• Presentem les persones que formem la comunitat educativa.
• Mostrem la diversitat dels nostres destinataris i de les nostres propostes.
• Ajudem a visualitzar que cada ambient de la casa no és una illa, sinó que tots formem part de la mateixa família.
• Cuidem els moments d'acollida i presentació, l'ambientació i el llenguatge.

En cada jove, fins i tot en el més desafortunat, hi ha un punt accessible per trobar el bé. Tots som diferents, però tenim una cosa en comú: tots tenim moltes qualitats positives. Mira de conèixer allò positiu de cada persona amb qui compartiràs aquest curs; veuràs que hi haurà gent amb qui tindràs moltes coses en comú. És gent que suma i que aporta a casa nostra i al món valors com la justícia, la pau i la llibertat.

«Poseu al servei dels altres el do que cadascú ha rebut» (1 Pere 4, 10); «Feliços els qui tenen fam i set de justícia… els qui treballen per la pau» (Mateu 5, 3-12); «Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa”» (Lluc 10, 5). Al món hi ha gent que cerca la justícia i la pau. A casa nostra creiem que la “Gent +” és la gent que viu les benaurances. És gent que porta a dins el desig de canviar les coses i posa gratuïtament al servei dels altres allò que cal: educació, solidaritat… Gent compromesa, gent bona, missioners i missioneres, fins i tot persones santes que duien les benaurances al cor. També recordem la gent que ja no és amb nosaltres i que va deixar una petjada positiva al món i a la nostra vida.

• Ajudem a descobrir allò positiu que hi ha en nosaltres i, sobretot, en qui no és com nosaltres.
• Subratllem valors com la pau, el diàleg, la recerca compartida de la justícia i el bon tracte a casa nostra.
• Celebrem la festa de Tots Sants recordant persones que van viure les benaurances i fem memòria dels nostres difunts.
• Recordem els missioners i cerquem maneres de contactar amb persones i projectes missioners coneguts o que vulguem conèixer.
• Promovem grups solidaris dins la nostra casa o donem a conèixer els que ja existeixen i com formar-ne part.
• Podem crear un grup que sensibilitzi durant el curs sobre la pau als bons dies o bones tardes, mostrant referents, projectes de pau i països en guerra.

Allà on hi ha Jesús, hi ha pau, hi ha ordre, hi ha alegria veritable. Les nostres cases, carrers i ciutats s'omplen de llums. En aquest mes, en què els dies són cada vegada més foscos, també començaran a ser cada dia més clars. La llum anirà omplint els dies i hi haurà menys nit. Així serà a les nostres cases mentre preparem el Nadal. Treu el cap i coneix les diferents iniciatives.

«Per guiar els nostres passos pel camí de la pau» (Lluc 1, 79). «Van entrar a la casa i van veure el nen amb Maria, la seva mare» (Mateu 2, 11). Preparar el Nadal a les nostres cases és entrar en el seu missatge: Jesús omple de llum les nostres vides i les nostres cases. Jesús ens porta la pau: obrim la porta a la llum de la pau. Jesús ens porta la justícia: obrim la porta perquè hi entri la llum de la justícia. Jesús ens porta l'alegria: obrim-li també aquesta porta. I Jesús mateix és la quarta porta, la porta per on la llum de Déu entra al món i a casa nostra. Portes obertes a persones que cerquen, com els mags d'Orient, que van arribar a entrar a casa de Jesús tot i que eren estrangers i segurament creien en altres déus.

• Preparem el Nadal amb un itinerari de quatre setmanes d'Advent en què obrim quatre portes que deixin entrar la llum de cada setmana.
• Mostrem exemples reals del món on la llum de la pau, la justícia i l'alegria creix a poc a poc.
• Fem que el nostre pessebre sigui una casa on Jesús neix envoltat de gent bona i plena de valors, il·luminada amb llums diferents i a la qual s'arriba «pel camí de la pau».
• Celebrem el Nadal cuidant els detalls de família: celebracions, sopars i recessos de qualitat que ens portin en profunditat a l'essencial.
• Apropem el Nadal als qui no coneixen Jesús i als qui viuen situacions de vulnerabilitat: cantant nadales, enviant felicitacions o compartint temps.
• Promovem el bon tracte i les campanyes solidàries.
• Donem a conèixer la terra on va néixer Jesús, Terra Santa, i les necessitats actuals de Betlem.
• Decorem els nostres ambients i arbres de Nadal amb la llum o els coloms de la pau.

Feu que tots els qui viuen a la casa formin una sola família. Valdocco és un barri de la ciutat de Torí. Allà Don Bosco, sacerdot lliurat als joves pobres i orfes, va construir per a ells una família amb molt d'esforç i després de molts intents. Una família on no faltaven l'amor i la fe. Per a aquella família, Don Bosco va anar comprant terrenys i edificant espais on es pogués créixer en afecte —casa—, en amistat i alegria —pati—, en formació —escola— i en la relació amb Déu —església—. Don Bosco estava convençut que l'educació ha de prendre seriosament els joves i ajudar-los a descobrir que tenen un món interior on Déu és present. Avui, com feia Don Bosco a Valdocco, acompanyem cada jove i cada membre de casa nostra des de la situació en què es troba: hi ha creients i no creients, joves que cerquen i que senten que cultivar l'espiritualitat és important. Per això, el segon trimestre parla de la religió com un pilar educatiu del Sistema Preventiu. És anar al fons de la nostra vida i també d'allò que ens envolta i que és un misteri.

«Va edificar casa seva sobre roca» (Mateu 7, 24-29). Si entrem a les nostres cases sense quedar-nos a la façana, descobrim que tenen un cor. Un cor que fa possible tota la resta, dona vida a cada ambient i dona sentit a les nostres activitats i experiències. Aquest cor és l'Evangeli de Jesús de Natzaret. Podem dir que és el fonament de les nostres cases i allò que fa que els nostres projectes educatius no s'ensorrin. També va ser el fonament de la casa de Valdocco, la nostra casa mare. Valdocco va ser i continua sent un estil de ser família i de generar confiança que inspira avui cadascuna de les nostres cases: casa que acull, escola que prepara per a la vida, església que evangelitza i pati on trobar-se amb els amics.

• Presentem Jesús d'una manera pedagògica, conscients que no tots els nostres destinataris el coneixen ni tenen la mateixa vivència.
• Subratllem que Don Bosco és Don Bosco perquè seguia Jesús i en Ell va recolzar tota la seva vida.
• Mostrem l'Evangeli com la roca del Sistema Preventiu i de les nostres activitats: acollida, cura dels més necessitats, respecte, afecte i protagonisme juvenil.
• Podem ambientar el terra de les instal·lacions amb rajoles o llambordes en forma de cor, com al pati de Valdocco, cadascuna amb un breu verset de l'Evangeli amb ressons salesians.
• Fem un recorregut virtual per les cases de Don Bosco: I Becchi, la casa dels Moglia, el seminari de Chieri i la caseta Pinardi fins al Valdocco actual.

La religió proporciona al cor la pau veritable i aquella que, fins i tot en les desgràcies més grans, permet entreveure la felicitat. La nostra casa té un cor que batega amb força. Escoltem-lo. A la vida hi ha temps per a tot, i aquest mes comencem un temps especial que es pot convertir en una experiència molt profunda si escoltem els batecs del cor de casa nostra. Comencem la Quaresma, que ens dona l'oportunitat de recórrer durant quaranta dies el nostre món interior i el món que ens envolta amb una mirada més profunda. Són quaranta dies per preparar-nos per a la gran festa de la Pasqua, la resurrecció de Jesús, que celebrarem el mes vinent.

«Avui m'he de quedar a casa teva» (Lluc 19, 1-9); «Escombra la casa i es posa a buscar» (Lluc 15, 8). Entrar a la Quaresma significa, per als cristians, posar-se a l'escolta. La nostra casa té un cor i aquest cor batega, però cal fer silenci i concentrar-se per escoltar-lo. És el batec de l'Evangeli, de la Paraula de Déu. Tenim quaranta dies per escoltar aquesta Paraula, veure què ens diu i a què ens mou. Podem entrar molt endins de nosaltres mateixos i escoltar també el propi cor: per qui batega?, quines emocions sent?, en qui confia?, què li passa quan escolta la Paraula de Déu i quan escolta Jesús? Fa dos mil anys, moltes persones van escoltar Jesús i les seves vides van canviar profundament. Avui també ens pot passar a nosaltres. Zaqueu ho va viure i va escoltar unes paraules importants: la salvació ha entrat en aquesta casa. Durant la Quaresma podem descobrir que la pau és un tresor que també podem construir dins nostre i defensar a la família, al nostre entorn i a casa nostra. Però, sobretot, és un do de Déu que cal cuidar. I si es perd, cal escombrar la casa i buscar allò que s'havia perdut.

• Presentem la Quaresma com quaranta dies per escoltar el batec de la Paraula, amb un itinerari pedagògic de sis setmanes.
• Cuidem la celebració del Dimecres de Cendra; l'Evangeli de Zaqueu pot servir de motivació perquè Jesús li diu que vol anar a casa seva.
• Promovem experiències d'interioritat i pregària ben cuidades, pedagògiques i adaptades a cada edat i ambient.
• Celebrem el perdó —deixant entrar Jesús i escombrant la casa— i agraïm el do de la Paraula amb experiències de lectio divina per als educadors.
• Afavorim projectes i accions que impulsin canvis a les nostres cases, retirant allò que perjudica l'ambient de família o dificulta el compromís.
• Podem crear un racó de la Paraula que s'obri cada dia o cada setmana.

No n'hi ha prou d'estimar els joves; cal que s'adonin que són estimats (Carta de Roma). A vegades, quan parlem de religió, ens ve al cap gent amb les mans juntes pregant. Tanmateix, nosaltres entenem la religió com una manera d'estimar. Perquè, quan falta l'amor, una casa es converteix simplement en un edifici per on passa gent, i això no és casa nostra. A casa nostra, estimar significa preocupar-se pels altres, tractar-los bé i tenir detalls propers. També significa estimar Déu, confiar en Ell des d'una relació sana, lliure, basada en la recerca i la confiança. Ja som camí de Setmana Santa, en la segona part de la Quaresma; contemplarem què és estimar de debò.

«El més gran és l'amor» (1 Corintis 13, 1-13); «Si ens estimem els uns als altres, Déu està en nosaltres» (1 Joan 4, 12). Jesús va resumir molt bé en què consisteix allò que avui anomenem religió: estimar Déu i el proïsme. Entrar en l'amor és experimentar que som estimats i que estem fets per estimar. En podem aprendre contemplant Jesús al llarg de tota la seva vida i, sobretot, durant la Setmana Santa: estimar rentant peus, estimar perdonant, estimar pregant pels deixebles, estimar donant la vida per nosaltres i omplint-ho tot de la vida de Déu. També podem entrar en les cartes de sant Pau i sant Joan, que concreten molt bé què és l'amor en una comunitat que és família.

• Com que continuem la Quaresma, mantenim les activitats iniciades al febrer després del Dimecres de Cendra.
• Escrivim cartes d'amor de debò per a la bústia de casa: podem rebre fragments de les cartes de sant Pau o sant Joan sobre l'amor mutu, el respecte, el perdó i la vida en família, i també escriure a les persones que estimem.
• Vivim la pregària com una relació d'amor amb Déu, des del cor.
• Presentem pedagògicament la Setmana Santa i subratllem cada gest de Jesús com un gest d'amor, especialment l'Eucaristia.
• Mostrem la bellesa de l'amor a través d'obres d'art que reflecteixen l'Evangeli i les escenes del Tridu Pasqual.

La caritat és el distintiu que ens ha de fer deixebles de Jesús. Som a Pasqua i els cristians celebrem que Jesús ha ressuscitat, que no és lluny ni és un personatge del passat. Jesús continua viu avui, i els seus seguidors no podem viure com si Ell no fos entre nosaltres. Al món encara hi ha moltes guerres on mor molta gent; a les nostres famílies hi ha de vegades enfadaments i baralles que separen les persones, i als grups d'amistat o de feina hi ha enfrontaments que fan malbé l'ambient. La Pasqua i l'amor del Ressuscitat poden ajudar-nos a viure d'una altra manera, començant per casa.

«Es va posar al mig i els digué: “Pau a vosaltres!”» (Joan 20, 19). Una dona ens va regalar un camí molt bell cap a la pau: «El fruit del silenci és la pregària; el fruit de la pregària és la fe; el fruit de la fe és l'amor; el fruit de l'amor és el servei; el fruit del servei és la pau». A la pau no s'hi arriba de pressa, sinó per un camí profund, lent i constant. A un altre sant, Francesc d'Assís, se li atribueix la pregària: «Feu-me instrument de la vostra pau. On hi hagi odi, que jo hi posi amor». Amor i pau sempre van junts. La pau és més que no barallar-se o viure sense guerres: a més d'una tasca, és un regal. Jesús ressuscitat diu diverses vegades als deixebles «Pau a vosaltres!»: la pau que treu les pors, perdona les culpes i omple els cors d'alegria.

• Proposem un concurs d'idees i projectes per grups per construir la pau al món o a casa nostra.
• Pengem als balcons de casa, amb pinces i com si fos roba neta, missatges de pau que es vagin renovant perquè qui vulgui els pugui agafar, endur-se'ls o donar-los a algú que els necessiti.
• Envoltem el ciri pasqual amb la llàntia del silenci, la pregària, la fe, l'amor, el servei i la pau.
• Donem a conèixer sant Francesc d'Assís i santa Teresa de Calcuta, amb vides i propostes plenament actuals.
• Plantem una olivera, símbol de la pau que cal cuidar i protegir, amb la terra del silenci, la llum de la pregària i la fe, i l'aigua de l'amor i el servei.

La nostra alegria és el millor regal que podem oferir a Maria. A casa nostra no hi poden faltar la festa i l'alegria. Sempre hi ha coses boniques i bones per celebrar i agrair, i aquest mes en tenim moltes. Celebrem i agraïm que arriba el final de curs i recollim els fruits del llarg camí viscut. Celebrem i acollim la festa de l'Esperit, l'Amor de Déu, que ens porta molts dons per viure una vida plena de sentit. I celebrem la gran festa de Maria Auxiliadora.

«Alegra't, plena de gràcia» (Lluc 1, 28); «El meu esperit celebra Déu que em salva» (Lluc 1, 46-47); «El fruit de l'Esperit és amor, alegria, pau…» (Gàlates 5, 22). Tot l'amor que mou el món i que et mou a tu, tot allò que no podem veure però que ens apropa a Jesús, és el que anomenem l'Esperit. Aquest mes celebrem la seva festa, la Pentecosta, i agraïm i acollim nou dons que poden omplir de sentit la nostra vida. També celebrem que a casa nostra tenim una mare i un exemple de deixebla de Jesús: Maria. Ella és l'alegria de la nostra casa i una dona plena d'alegria. Conèixer-la i admirar-la és una invitació a imitar la seva manera de viure i de relacionar-se amb Déu.

• Fem un vídeo amb moltes persones de casa que responguin: «A tu, qui t'omple d'alegria? A tu, què t'omple d'alegria?» i el compartim als bons dies o a la celebració de Maria Auxiliadora.
• Fem samarretes amb les paraules: «Estigueu sempre alegres!».
• Coneixem la casa de Maria a Natzaret mitjançant vídeos i imatges.
• Celebrem la novena de Maria Auxiliadora seguint els nou fruits de l'Esperit de Gàlates 5, 22-23: amor, alegria, pau, paciència, amabilitat, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix.