L’Evangeli avui ens diu que estaven els deixebles de Jesús reunits en una casa, ell va aparèixer enmig d’ells i els va saludar dient: La pau a vosaltres. Faltava en el grup Tomás. En explicar-li el que havia passat no creia el que li deien els seus amics. Pocs dies després Jesús va tornar a aparèixer-se als seus deixebles però ara sí que hi era Tomás amb ells. Jesús es va dirigir a Tomás i li va dir: Mira les meves mans i els meus peus. Veus les nafres dels claus? Fica els teus dits en elles! I Tomás li va contestar: Senyor meu i Déu meu!
Reconeixem, Senyor,
que som un fidel reflex
dels teus deixebles tristos,
covards, plens de «por».
que som un fidel reflex
dels teus deixebles tristos,
covards, plens de «por».
Habitem en un món
de incredulitat i desconcert.
Per ser creients, sofrim
oblits, burles, menyspreus.
Senyor, entra a la nostra casa,
saluda’ns, posa’t al mig.
Omple’ns, amb la teva presència,
de pau i de goig immens.
Mostra’ns els teus peus i mans,
el teu costat trencat, obert …
Són les teves lliçons d’amor,
el teu testament, Mestre.
Com vas fer amb Tomás,
vine, Senyor, al nostre encontre.
Que els nostres dubtes es cremin
en les teves nafres, sol i foc.
Que et diguem amb fe,
amb gratitud, en silenci:
«Senyor meu i Déu meu».
Crec en Tu. Tu no estàs mort.
Fes que nosaltres siguem
«testimonis» del teu Evangeli.
Plens del teu Esperit,
anunciarem el teu Regne.
Juguem
Pinta el dibuix
