Evangelio Jn 9,1-41
NARRADOR: En aquell temps, en passar Jesús, va veure un home cec de naixement, que demanava almoina.
CEC: Una almoina per a aquest pobre cec! Tingueu pietat, una almoina!
DEIXEBLE: Mestre, qui va pecar, ell o els seus pares perquè naixés cec?
JESÚS: Ni va pecar ell ni els seus pares. És cec perquè tots sàpiguen que jo sóc la llum del món.
NARRADOR: Jesús va arribar fins al cec, s’inclinà, va escopir al terra, va fer fang i l’hi va posar als ulls.
JESÚS: Amic, vés a rentar-te a la piscina de Siloè.
DEIXEBLE: Mestre, en qui confia el cec per a obeir-te?
En tu o en la medicina?
JESÚS: Ha confiat en mi, això el curarà. Anem-nos-en, que ens esperen.
NARRADOR: El cec hi va anar, s’hi va rentar i va tornar amb vista.
CEC: Hi veig…! Hi veig…! Hi veig…! Hi veig…!
NARRADOR: I els veïns i els que abans solien veure’l demanar almoina preguntaven:
VEÍ: És aquest el que s’asseia a demanar? Se li sembla molt.
CEC: Sí, sí, sí… sóc jo!
VEÍ: I com és que ara veus?
CEC: Aquest home a qui anomenen Jesús, va fer fang, me’l va posar en els ulls, va dir que anés a Siloè a rentar-me, em vaig rentar, i ja hi veig.
VEÍ: On és ell?
CEC: No ho sé.
NARRADOR: Els veïns van portar davant els fariseus el qui havia estat cec.
VEÍ: Sacerdots, fariseus, avui és dissabte i un tal Jesús ha curat aquest cec de naixement.
SACERDOT: Com ha succeït?
CEC: Em va posar fang en els ulls, em vaig rentar i hi veig.
SACERDOT: Si vingués de Déu guardaria el dissabte. Tot el que digui que Jesús és el Messies, serà expulsat de la sinagoga. I tu, cec, què en penses, d’ell?
CEC: Segur que és un profeta.
NARRADOR: L’empipament dels sacerdots anava a més. Veien que més i més gent creien en Ell
SACERDOT: Aquest ens pren el pèl. Crideu els seus pares!
PARES: Sabem que és el nostre fill, i que va néixer cec… Però no sabem qui l’ha curat i per què. Pregunteu-li-ho a ell. Ja és grandet!
SACERDOT: Tu, contesta! Per què hi veus ara?
Confessa que Jesús és un pecador.
CEC: Si és un pecador, no ho sé. Només sé que era cec i ara hi veig.
SACERDOT: Què et va fer? Com et va obrir els ulls?
CEC: Us ho he dit ja. És que voleu ser deixebles seus?
SACERDOT: Això ho seràs tu! Nosaltres som deixebles de Moisès. A Moisès li va parlar Déu. Però aquest… d’on ve?
CEC: Vosaltres dieu que Déu no escolta els dolents, sinó als bons. Si Jesús no vingués de Déu… No podria fer miracles!
SACERDOT: Et creus molt llest, i estàs ple de pecat. Fora de la sinagoga, fora! Ja no ets jueu!
NARRADOR: Jesús va sentir que l’havien expulsat, el va trobar i li va dir:
JESÚS: Sent, escolta! Creus en el Fill de l’Home?
CEC: I qui és, Senyor, perquè cregui en ell?
JESÚS: L’estàs veient. És el que parla amb tu.
CEC: Crec, Senyor.
JESÚS: Per a un judici he vingut jo al món: perquè els que no hi veuen, vegin i els que hi veuen, es quedin cecs.
SACERDOT: També nosaltres estem cecs?
JESÚS: Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat; però, com dieu que veieu, el vostre pecat segueix aquí.
