Evangeli LC 18, 1-8
Narrador: En aquell temps, Jesús, per explicar als seus deixebles com calia resar sense desanimar-se, els va proposar una paràbola.
Deixeble 1: Mestre, ensenya’ns a pregar. Ens has dit moltes vegades com cal resar, però no dóna resultat.
Deixeble 2: Jo començo a desil·lusionar-me, segur que no et vas equivocar a l’ensenyar-nos a resar?
Jesús: D’acord, us ho repetiré a veure si ara queda clar. Per pregar heu de dir «Pare nostre, que esteu en el cel …»
Deixeble 1: Això, Jesús, ja ho sabem! Ho hem resat així moltes vegades.
Deixeble 2: Però Déu no ens escolta.
Jesús: Heu de seguir resant… sense desanimar-se! Seieu aquí, us explicaré una paràbola: «Hi havia una vegada un jutge en una ciutat que no tenia respecte a Déu ni als homes»
Deixeble 1: Quina peça, vaja cara!
Jesús: «A la mateixa ciutat hi havia una dona vídua que plorava davant del jutge, dient:
Vídua: Si us plau, t’ho prego, fes-me justícia davant del meu adversari!
Jesús: «Però el jutge es negava una i altra vegada, fins que un dia va pensar:
Jutge: Encara que no temo Déu, ni m’importen els homes, com aquesta vídua m’està fastiguejant, li faré justícia, no sigui que acabi per pegar-me a la cara.
Jesús: «Fixeu-vos en el que li diu el jutge injust a la vídua»
Jutge: Està bé, està bé. Apa, vine amb mi i et faré justícia.
Jesús: Creieu que Déu no us escoltarà a vosaltres si li crideu dia i nit? Va a donar-vos llargues?
Deixeble 2: Llavors, cal insistir més i més, perquè Déu Pare ens faci cas?
Deixeble 1: Doncs ja veurà el Pare Déu com em poso de pesat! Segur que ens escoltarà?
Jesús: Segur, i us farà justícia sense trigar.
Deixeble 2: És molt difícil demanar al pare amb tanta Fe.
Deixeble 1: A més, mai sabem si ell està d’acord amb el que li demanem.
Jesús: Quan vingui el Fill de l’Home, trobarà aquesta Fe tan gran a la terra?
Narrador: Si som cristians, hem de pregar sempre i molt. Perquè quan veurem de nou Jesús, a la fi dels temps, puguem acollir-lo i reconèixer-lo. I ell, segur que es recordarà de nosaltres.
