Evangeli LC 15, 1-32
Narrador: Un home tenia dos fills; el més jove digué al seu pare:
Fill menor: Pare, dóna’m la part que em toca de la fortuna.
Narrador: El pare els va repartir els béns als dos.
Pocs dies després, el més jove arreplegà tot el que tenia, va emigrar a un país llunyà, i allí va malbaratar la seva fortuna vivint perdudament
Nen 1: No entenc l’actitud d’aquest fill. S’ha comportat com un mal fill.
Narrador: Quan ho havia gastat tot, va venir per aquella terra una gran fam, i començà a passar necessitat.
Nen 2: Li va estar bé per malgastar les coses.
Narrador: Aleshores va anar, i tant va insistir a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs; i ningú li donava de menjar. Llavors reflexionà, i es va dir:
Fill menor: Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres, i aquí jo m’estic morint de gana. Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu: pren-me entre els teus treballadors i tracta’m com un d’ells.
Nen 1: Sembla mentida… Com diu el refrany: «només ens en recordem de santa Bàrbara quan trona».
Narrador: Es va posar en camí cap a casa del seu pare. Encara era lluny, el seu pare el va veure i es commogué i, començant a córrer, se li va tirar al coll i el besà.
Fill menor: Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu.
Pare: Porteu de pressa el vestit millor; poseu-li un anell a la mà i sandàlies als peus; porteu el vedell gras i mateu-lo; celebrem un banquet, perquè aquest fill meu era mort, ha tornat viu; estava perdut i l’hem trobat.
Narrador: I van començar el banquet. El seu fill gran era al camp.
Quan s’acostava a la casa, va sentir la música i el ball, i cridà un dels criats per preguntar què passava.
Mosso: Ha tornat el teu germà; i el teu pare ha matat el vedell gras, perquè l’ha recobrat amb salut.
Narrador: Ell es va indignar i es negava a entrar, però el seu pare va sortir i el pregava. I ell enfadat va dir al seu pare:
Fill major: Mira: en tants anys al teu servei, sense haver desobeït mai una ordre teva, a mi no m’has donat un cabrit per fer festa amb els meus amics; i quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb tonteries, fas matar el vedell gras.
Pare: Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el meu és teu: hauries d’ alegrar-te, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat viu; estava perdut i l’hem trobat.
