Evangeli Lc 5, 1-11
Lluc: Jesús estava a la vora del llac de Genesaret, en el moment en què uns pescadors havien baixat i rentaven les xarxes.
Nen 1: Anem, Jesús ens va a parlar!
Nen 2: Jo també vaig amb vosaltres!
Lluc: Diu Simó a Jesús:
Simó: Mestre, t’ axafaran. Per què no et puges a una barca?
Lluc: Va pujar, doncs, Jesús a la barca de Simó i va manar a aquest que li apartés una mica de la riba. Des de la barca ensenyava a la gent.
JesúS: El Pare del cel us estima molt i us necessita per a anunciar la Bona Nova.
Lluc: Quan Jesús va acabar, li digué a Simó:
Jesús: Rema mar endins i tira les xarxes per pescar.
Simó: Mestre, ens hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res. Però si tu ho dius, calaré les xarxes.
Lluc: I posats a l’obra, van agafar tal quantitat de peixos que es rebentava la xarxa. I Simón no se’n sabia avenir. Quina ensurt! Semblava un miracle.
Simó: Ei, vosaltres, Jaume, Joan, Andreu, … Veniu i doneu-nos un cop de mà !. Porteu els aparells amb la barca, que se’ns trenca la xarxa!
Lluc: Es van acostar i van omplir les dues barques. Tants peixos hi havia, que les dues barques gairebé s’enfonsaven pel pes. En veure això, Simó es va agenollar davant de Jesús, dient:
Simó: Aparta’t de mi, Senyor, que sóc un pecador!
Lluc: I és que la sorpresa s’havia apoderat d’ell i de tots els que estaven amb ell, en veure la xarxa plena de peixos que havien agafat.
Jesús: No us meravelleus, ni tingueu por: des d’ara sereu pescadors d’homes.
Lluc: Ells van treure les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.
