[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_tabs active_tab_background_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb inactive_tab_background_color=\u00bb#DC001B\u00bb active_tab_text_color=\u00bb#DC001B\u00bb _builder_version=\u00bb4.20.2″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb border_radii=\u00bbon|20px|20px|20px|20px\u00bb box_shadow_style=\u00bbpreset1″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_tab title=\u00bbLlegeixo la Paraula \u00bb _builder_version=\u00bb4.20.2″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n
Jn\u00a0 20,1-9<\/span><\/p>\n El diumenge Maria Magdalena se n\u2019an\u00e0 al sepulcre de mat\u00ed, quan encara era fosc, i vei\u00e9 que la pedra havia estat treta de l\u2019entrada del sepulcre. Ella se\u2019n va corrents a trobar Sim\u00f3 Pere i l\u2019altre deixeble, aquell que Jes\u00fas estimava tant, i els diu: \u00abS\u2019han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l\u2019han posat\u00bb. Llavors, Pere, amb l\u2019altre deixeble, sort\u00ed cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, per\u00f2 l\u2019altre deixeble s\u2019avan\u00e7\u00e0 i arrib\u00e0 primer al sepulcre, s\u2019ajup\u00ed per mirar dintre i vei\u00e9 aplanat el llen\u00e7ol d\u2019amortallar, per\u00f2 no hi entr\u00e0. Darrera d\u2019ell arrib\u00e0 Sim\u00f3 Pere, entr\u00e0 al sepulcre i vei\u00e9 aplanat el llen\u00e7ol d\u2019amortallar, per\u00f2 el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llen\u00e7ol, sin\u00f3 lligat encara al mateix lloc. Llavors entr\u00e0 tamb\u00e9 l\u2019altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho vei\u00e9 i cregu\u00e9. Fins aquell moment encara no havien ent\u00e8s que, segons les Escriptures, Jes\u00fas havia de ressuscitar d\u2019entre els morts.<\/p>\n [\/et_pb_tab][et_pb_tab title=\u00bbMedito la Paraula\u00bb _builder_version=\u00bb4.20.2″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n Maria va cap al sepulcre quan encara \u00e9s fosc, cercava aquell que estava mort, i troba un sepulcre buit. Encara no ho havien ent\u00e8s: Jes\u00fas havia de ressuscitar. Despr\u00e9s de la creu, la resurrecci\u00f3; despr\u00e9s de la foscor, la llum; despr\u00e9s de la mort… LA VIDA.<\/p>\n All\u00e0 on sembla que no hi ha res, on tot s\u2019ha perdut, on no queda cap esperan\u00e7a… \u00e9s all\u00e0 on apareix la vida amb tota la seva for\u00e7a.<\/span><\/p>\n Pensa en totes les situacions de mort de la teva vida, i experimenta com la for\u00e7a de la vida hi apareix, i com Joan, contempla-ho i creu.<\/span><\/p>\n [\/et_pb_tab][et_pb_tab title=\u00bbPrego amb la Paraula\u00bb _builder_version=\u00bb4.20.2″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n Salm 116<\/strong><\/p>\n Lloeu el Senyor, tots els pobles;<\/p>\n glorifiqueu-lo, totes les nacions:<\/p>\n el seu amor per nosaltres \u00e9s immens,<\/p>\n la fidelitat del Senyor durar\u00e0 sempre.<\/p>\n \u00a0 Al\u00b7leluia!<\/p>\n [\/et_pb_tab][et_pb_tab title=\u00bbAltres Paraules m\u2019hi ajuden\u00bb _builder_version=\u00bb4.20.2″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n Cuando cae la noche en pleno d\u00eda, Cuando, piensas que es la vida una condena, Siente en el dolor que brota de tu herida, La fuerza que ha de consolar, En el sitio m\u00e1s oscuro, Siente palpitar la sangre de tu herida, Siente en el dolor que brota de tu herida, Es la fuerza de la vida….. de tu vida.<\/p>\n
y te envuelve la agon\u00eda,
te abandonas al des\u00e1nimo,
ya no tienes ni el consuelo de una l\u00e1grima,
lloras mares sin poder llorar.<\/p>\n
cuando m\u00e1s grande es la pena,
el dolor amargo y tr\u00e1gico,
que le arrebat\u00f3 el color a un mundo m\u00e1gico,
te rob\u00f3 la poes\u00eda, las ganas de volar. <\/p>\n
latiendo con furor la fuerza de la vida,
d\u00e9jala crecer, d\u00e9jate creer,
es el soplo de energ\u00eda,
que ha de ayudarte a renacer.
Siente palpitar la sangre de tu herida,
y de ella brotara la fuerza de la vida.<\/p>\n
el aliento para andar,
la raz\u00f3n para luchar.<\/p>\n
en la m\u00e1s negra agon\u00eda,
en la pena inconsolable,
en las noches m\u00e1s vac\u00edas,
una fuerza te levanta t\u00fa la reconocer\u00e1s,
una fuerza que te impulsa a caminar,
empuja y no se rendir\u00e1.<\/p>\n
y de ella brotar\u00e1 la fuerza de la vida,
que no se rendir\u00e1,
que desafiar\u00e1,
a la muerte y al olvido vencer\u00e1.
porque es eternidad.<\/p>\n
latiendo con furor la fuerza de la vida,
que resucitar\u00e1 en tu ser.
Poderosamente viva sentir\u00e1s lo que la vida es.<\/p>\n