[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_tabs active_tab_background_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb inactive_tab_background_color=\u00bb#DC001B\u00bb active_tab_text_color=\u00bb#DC001B\u00bb _builder_version=\u00bb4.18.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ border_radii=\u00bbon|20px|20px|20px|20px\u00bb box_shadow_style=\u00bbpreset1″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″][et_pb_tab title=\u00bbLlegeixo la Paraula \u00bb _builder_version=\u00bb4.18.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n
LC 18, 1-8<\/span><\/p>\n En aquell temps, Jes\u00fas deia als deixebles aquesta par\u00e0bola, per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l\u2019esperan\u00e7a: \u00abEn una ciutat hi havia un jutge que desconeixia tot temor de D\u00e9u i tota consideraci\u00f3 als homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l\u2019anava a trobar sovint i li deia: \u201cFeu-me just\u00edcia contra aquest home que pledeja contra mi.\u201d El jutge durant molts dies no li\u2019n feia cas, per\u00f2 a la fi pens\u00e0: \u201cA mi no em diu res el temor de D\u00e9u ni la consideraci\u00f3 als homes, per\u00f2 aquesta viuda \u00e9s tan pesada que li haur\u00e9 de fer just\u00edcia; si no, anir\u00e0 venint aqu\u00ed fins que no podr\u00e9 aguantar m\u00e9s\u201d.\u00bb I el Senyor digu\u00e9: \u00abFixeu-vos qu\u00e8 diu aquest jutge sense entranyes. \u00bfI vosaltres creieu que D\u00e9u, ni que esperi pacientment, no far\u00e0 just\u00edcia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? Us asseguro que els far\u00e0 just\u00edcia molt aviat. Per\u00f2 quan el Fill de l\u2019home vindr\u00e0, creieu que trobar\u00e0 fe a la terra?\u00bb<\/p>\n [\/et_pb_tab][et_pb_tab title=\u00bbMedito la Paraula\u00bb _builder_version=\u00bb4.18.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n D\u00e9u calla. Calla per segles i mil\u00b7lennis. Per aix\u00f2 reb acusacions i atacs. D\u00e9u no surt del seu silenci. D\u2019ell nom\u00e9s ens arriben les paraules de Jes\u00fas: \u00abNo tinguis por. Nom\u00e9s et cal la fe<\/em>\u00bb. Aquestes paraules s\u00f3n, moltes vegades, l\u2019\u00fanic suport del creient, i poden generar en ell una confian\u00e7a \u00faltima en D\u00e9u quan nom\u00e9s veiem empremtes de la seva saviesa, la seva just\u00edcia o la seva bondat en el m\u00f3n.<\/p>\n Jes\u00fas va morir experimentant l\u2019abandonament de D\u00e9u per\u00f2 confiant la seva vida al Pare. Mai hem d\u2019oblidar els seus dos crits: \u00abD\u00e9u meu, perqu\u00e8 m’has abandonat<\/em>?\u00bb i \u00abPare, en les teves mans deixo el meu esperit<\/em>\u00bb. En aquesta actitud de Crist es recull b\u00e9 el nucli de la s\u00faplica cristiana: l\u2019angoixa de qui busca protecci\u00f3 en aquesta vida i la fe indestructible de qui confia en la salvaci\u00f3 \u00faltima de D\u00e9u. Des d\u2019aquesta mateixa actitud, el creient prega segons la invitaci\u00f3 de Jes\u00fas: \u00abSense desanimar-se<\/em>\u00bb.Tot i que en ocasions vivim circumst\u00e0ncies doloroses, desconcertants, a la fi sabem, sentim… que D\u00e9u sempre \u00e9s just. M\u00e9s si la nostra preg\u00e0ria constant ens t\u00e9 en simptonia amb Ell.<\/p>\n Quin pare-mare no escolta, sent el plor, la rialla dels seu fill\/filla? Quin pare-mare no intenta complaure el seu fill-filla?, Quin pare-mare no posa l\u00edmits educadors al seu fill-filla, malgrat el fill-filla es contrari\u00ef i no entengui\u00a0 en aquell moment el per qu\u00e8?. El pare-mare est\u00e0 en contacte f\u00edsic, emocional amb el seu fill o la seva filla.<\/p>\n Molt m\u00e9s el nostre Pare-mare del cel ens escolta des de la nostra preg\u00e0ria de lloan\u00e7a, petici\u00f3, agra\u00efment… Si volem sentir la protecci\u00f3, la for\u00e7a, el sentit de l\u2019amor de D\u00e9u hem de donar-li amor i tamb\u00e9 acollir el seu amor vers nosaltres. \u201cEl fill de l\u2019home, quan vingui, trobar\u00e0 fe a la terra<\/em>?\u201d<\/p>\n Reviso la meva preg\u00e0ria individual, en comunitat. Com \u00e9s?\u00a0 Quan prego? Com prego?<\/em><\/span><\/p>\n Reviso el contingut de la meva preg\u00e0ria: Estic demanant al Pare-Mare?; Li faig rialles al Pare-Mare? Li dono gr\u00e0cies al meu Pare-Mare del cel?<\/em><\/span><\/p>\n [\/et_pb_tab][et_pb_tab title=\u00bbPrego amb la Paraula\u00bb _builder_version=\u00bb4.18.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n Del Salm 121 <\/strong><\/p>\n El Senyor et guarda,<\/p>\n el Senyor t’empara al teu costat mateix.<\/p>\n De dia el sol no et far\u00e0 mal<\/p>\n ni la lluna de nit.<\/p>\n El Senyor et guarda de tota desgr\u00e0cia,<\/p>\n et guarda la vida.<\/p>\n El Senyor guarda tots els teus passos<\/p>\n \u00a0 ara i per tots els segles.<\/p>\n [\/et_pb_tab][et_pb_tab title=\u00bbAltres Paraules m\u2019hi ajuden\u00bb _builder_version=\u00bb4.18.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n A la espera del encuentro con Dios…<\/strong> Sigo caminando\u2026<\/p>\n \u00abYo buscaba a Dios toda la vida por caminos sin cuento y por mundo sin fin.<\/p>\n Cre\u00ed verlo en las cumbres de las monta\u00f1as, pero para cuando llegaba. \u00c9l y no estaba all\u00ed. Cre\u00ed sentirlo en la lejan\u00eda de las estrellas, pero para cuando me acercaba, \u00c9l ya hab\u00eda partido.<\/p>\n Un d\u00eda, de repente, me encontr\u00e9 ante un palacio resplandeciente con un gran portal sobre el que hab\u00eda escrito en letras de oro: \u00abLa casa de Dios\u00bb. Me llen\u00e9 de alegr\u00eda y sub\u00ed sin aliento los escalones que llevaban a la entrada.<\/p>\n Pero cuando hab\u00eda levantado ya la mano para llamar a la puerta, me asalt\u00f3 la duda y mi mano qued\u00f3 en el aire sin llamar. Pens\u00e9; \u00abSi esta es en verdad la casa de Dios y me encuentro con \u00c9l, se acab\u00f3 todo para m\u00ed. Se acab\u00f3 la alegr\u00eda de la b\u00fasqueda, el motivo de caminar. Una vez que encuentre a Dios, \u00bfqu\u00e9 voy a hacer?\u00bb Y qued\u00e9 paralizado sin llamar.<\/p>\n Alguien, desde dentro, hab\u00eda sentido mis pasos y se oy\u00f3 una voz que preguntaba: \u00ab\u00bfQui\u00e9n est\u00e1 all\u00ed?\u00bb Yo ech\u00e9 a correr escalones abajo y me alej\u00e9 de aquel lugar con mayor rapidez a\u00fan que con la que hab\u00eda venido. Y anot\u00e9 el lugar en mi mente para no volver a acercarme a \u00e9l.<\/p>\n Sigo caminando, sigo so\u00f1ando, sigo buscando. No quiero detenerme en ning\u00fan palacio por esplendoroso que sea, en ninguna imagen por bella que sea, en ning\u00fan concepto por perfecto que sea. Aqu\u00e9l a quien anhela mi alma est\u00e1 por encima de todo y m\u00e1s all\u00e1 de todo. \u00c9l es la fuerza de mi caminar, el aliento de mis pulmones, el motivo de mi existencia. Seguir\u00e9 viviendo la aventura de caminar, en espera de la sorpresa eterna.\u00bb<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n [\/et_pb_tab][\/et_pb_tabs][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" LC 18, 1-8<\/p>\n","protected":false},"author":17,"featured_media":64202,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[267],"tags":[],"yoast_head":"\n
<\/strong>Rabindranath Tagore<\/span>
<\/em><\/p>\n