[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ _builder_version=\u00bb4.15″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.15″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.15″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_tabs active_tab_background_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb inactive_tab_background_color=\u00bb#DC001B\u00bb active_tab_text_color=\u00bb#DC001B\u00bb _builder_version=\u00bb4.15.1″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb border_radii=\u00bbon|20px|20px|20px|20px\u00bb box_shadow_style=\u00bbpreset1″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_tab title=\u00bbLlegeixo la Paraula \u00bb _builder_version=\u00bb4.15.1″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n
Lc 23,1-49<\/span><\/p>\n COM DESITJAVA MENJAR AMB VOSALTRES<\/p>\n AQUEST SOPAR PASQUAL ABANS DE LA MEVA PASSI\u00d3<\/p>\n [C. Arribada l\u2019hora, Jes\u00fas es pos\u00e0 a taula, i els ap\u00f2stols s\u2019hi posaren amb ell. Jes\u00fas els digu\u00e9:<\/p>\n + \u00abCom desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passi\u00f3! Perqu\u00e8 us asseguro que ja no el menjar\u00e9 m\u00e9s fins que la Pasqua s\u2019haur\u00e0 complert en el Regne de D\u00e9u.\u00bb<\/p>\n Despr\u00e9s prengu\u00e9 un calze, pronunci\u00e0 l\u2019acci\u00f3 de gr\u00e0cies i digu\u00e9:<\/p>\n + \u00abPreneu aix\u00f2 i repartiu-vos-ho, perqu\u00e8 us asseguro que des d\u2019ara ja no beur\u00e9 m\u00e9s d\u2019aquest fruit de la vinya fins que haur\u00e0 arribat el Regne de D\u00e9u.\u00bb<\/p>\n FEU AIX\u00d2 QUE \u00c9S EL MEU MEMORIAL<\/p>\n Llavors prengu\u00e9 el pa, digu\u00e9 l\u2019acci\u00f3 de gr\u00e0cies, el part\u00ed i els el don\u00e0 tot dient:<\/p>\n + \u00abAix\u00f2 \u00e9s el meu cos, entregat per vosaltres. Feu aix\u00f2 que \u00e9s el meu memorial.\u00bb<\/p>\n I f\u00e9u igualment amb el calze, havent sopat, tot dient:<\/p>\n + \u00abAquest calze \u00e9s la nova alian\u00e7a segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres. Per\u00f2 mireu, la m\u00e0 del qui em traeix \u00e9s aqu\u00ed, juntament amb la meva, sobre aquesta taula, perqu\u00e8 el fill de l\u2019home fa el seu cam\u00ed, com havia estat decidit per endavant. Per\u00f2 ai de l\u2019home que el traeix.\u00bb<\/p>\n JO EM COMPORTO ENTRE VOSALTRES COM EL QUE SERVEIX<\/p>\n Ells comen\u00e7aren a discutir quin d\u2019ells seria capa\u00e7 de fer una cosa com aquesta. Despr\u00e9s hi hagu\u00e9 una disputa entre ells sobre quin havia de ser considerat el m\u00e9s important. Jes\u00fas els digu\u00e9:<\/p>\n + \u00abEls reis de totes les nacions disposen com a amos dels seus s\u00fabdits, i els qui tenen autoritat es donen el t\u00edtol de \u201cbenefactors\u201d. Entre vosaltres no ha de ser pas aix\u00ed: el m\u00e9s important d\u2019entre vosaltres s\u2019ha de comportar com si fos el m\u00e9s jove, i el qui mana s\u2019ha de comportar com el criat que serveix. \u00bfQui \u00e9s m\u00e9s important, el qui seu a taula o el criat que el serveix? \u00bfOi que ho \u00e9s el qui seu a taula? Doncs jo em comporto entre vosaltres com el qui serveix. Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, i jo us dono la investidura reial que el meu Pare m\u2019ha donat a mi: vosaltres menjareu i beureu a taula amb mi en el meu Regne, i us asseureu en trons per governar les dotze tribus d\u2019Israel.<\/p>\n TU, QUAN SIGUI L\u2019HORA, CONFORTA ELS TEUS GERMANS<\/p>\n + Sim\u00f3, Sim\u00f3, Satan\u00e0s us ha reclamat a tots per garbellar-vos com el blat, per\u00f2 jo he pregat per tu perqu\u00e8 no defalleixi la teva fidelitat. I tu, quan sigui fora, conforta els teus germans.\u00bb<\/p>\n Pere li digu\u00e9:<\/p>\n \u00abSenyor, estic disposat a anar amb v\u00f3s a la pres\u00f3 i a la mort.\u00bb<\/p>\n Jes\u00fas li respon:<\/p>\n + \u00abT\u2019ho asseguro, Pere: Avui, abans no canti el gall, haur\u00e0s negat tres vegades que em coneixes.\u00bb<\/p>\n TOT EL QUE ES REFEREIX A MI S\u2019EST\u00c0 COMPLINT<\/p>\n I els digu\u00e9:<\/p>\n + Quan us vaig enviar sense bossa, ni sarr\u00f3 ni cal\u00e7at, \u00bfus va faltar mai res?\u00bb<\/p>\n Li respongueren:<\/p>\n \u00abNo ens va faltar res.\u00bb<\/p>\n Ell els digu\u00e9:<\/p>\n + \u00abDoncs ara, si teniu bossa emporteu-vos-la, amb el sarr\u00f3 i tot, i si no teniu espasa, veneu-vos el mantell per comprar-vos-la; perqu\u00e8 all\u00f2 que diu l\u2019Escriptura: \u201cEl van comptar entre els delinq\u00fcents\u201d, us asseguro que s\u2019ha de complir en mi; tot el que es refereix a mi s\u2019est\u00e0 complint.\u00bb<\/p>\n Ells li digueren:<\/p>\n \u00abSenyor, aqu\u00ed hi ha dues espases.\u00bb<\/p>\n Els respongu\u00e9:<\/p>\n + \u00abN\u2019hi ha de sobres.\u00bb<\/p>\n EN PLE COMBAT INTERIOR PREGAVA M\u00c9S INTENSAMENT<\/p>\n Llavors sort\u00ed i se n\u2019an\u00e0 com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren tamb\u00e9 els seus deixebles. Arribat al lloc els digu\u00e9:<\/p>\n + \u00abPregueu D\u00e9u que no us deixi caure en la temptaci\u00f3.\u00bb<\/p>\n Ell s\u2019alluny\u00e0 a una dist\u00e0ncia com la d\u2019un tir de pedra, s\u2019agenoll\u00e0 i pregava amb aquestes paraules:<\/p>\n + \u00abPare, si v\u00f3s ho voleu, allunyeu de mi aquest calze; per\u00f2 que no es faci la meva voluntat sin\u00f3 la vostra.\u00bb<\/p>\n Se li aparegu\u00e9 un \u00e0ngel del cel que el confortava. En ple combat interior, pregava m\u00e9s intensament, i la seva suor semblava com gotes de sang que queien fins a terra. Quan s\u2019aixec\u00e0 de la preg\u00e0ria, se n\u2019an\u00e0 cap als deixebles i els trob\u00e0 adormits de tristor; i els digu\u00e9:<\/p>\n \u00ab\u00bfPer qu\u00e8 dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, que no caigueu en la temptaci\u00f3.\u00bb<\/p>\n JUDES, AMB UN BES TRAEIXES EL FILL DE L\u2019HOME?<\/p>\n Encara parlava Jes\u00fas quan arrib\u00e0 gent; el qui es deia Judes, un dels dotze, els anava al davant i s\u2019acost\u00e0 a Jes\u00fas per besar-lo. Jes\u00fas li digu\u00e9:<\/p>\n + \u00abJudes, amb un bes traeixes el Fill de l\u2019home?\u00bb<\/p>\n Els qui anaven amb Jes\u00fas quan veieren el que passava digueren:<\/p>\n \u00abSenyor, \u00bfataquem amb l\u2019espasa?\u00bb<\/p>\n I un d\u2019ells don\u00e0 un cop d\u2019espasa al criat del gran sacerdot i li tall\u00e0 l\u2019orella dreta. Per\u00f2 Jes\u00fas digu\u00e9:<\/p>\n + \u00abDeixeu-los estar.\u00bb<\/p>\n I li toc\u00e0 l\u2019orella i el cur\u00e0. Llavors Jes\u00fas digu\u00e9 als grans sacerdots, als oficials de la gu\u00e0rdia del temple i als notables que havien vingut all\u00e0 per detenir-lo:<\/p>\n + \u00abHeu vingut armats amb espases i garrots, com si jo fos un bandoler. Mentre estava amb vosaltres al temple cada dia, no em vau tocar mai. Per\u00f2 ara \u00e9s la vostra hora, ara les tenebres tenen el poder.\u00bb<\/p>\n PERE, AIX\u00cd QUE VA SER FORA, VA PLORAR AMARGAMENT<\/p>\n Ells se l\u2019endugueren pres i el portaren al palau del gran sacerdot. Pere el seguia de lluny. Encengueren foc al mig del pati, s\u2019assegueren al voltant i Pere s\u2019assegu\u00e9 amb ells. Una criada que el vei\u00e9 assegut vora el foc, se\u2019l mir\u00e0 i digu\u00e9:<\/p>\n Aquest home tamb\u00e9 anava amb ell.\u00bb<\/p>\n Ell ho neg\u00e0:<\/p>\n \u00abNo, dona; no el conec de res.\u00bb<\/p>\n Poc despr\u00e9s un altre que el vei\u00e9 li deia:<\/p>\n \u00abTu tamb\u00e9 ets ells.\u00bb<\/p>\n Pere li contest\u00e0:<\/p>\n \u00abNo, home; no ho s\u00f3c pas.\u00bb<\/p>\n Cosa d\u2019una hora m\u00e9s tard, un altre s\u2019hi entossud\u00ed:<\/p>\n \u00abSegur que aquest era d\u2019ells: fins se li coneix que \u00e9s galileu.\u00bb<\/p>\n Pere respongu\u00e9:<\/p>\n \u00abNo, home; no s\u00e9 de qu\u00e8 em parles.\u00bb<\/p>\n En aquell moment, mentre el gall cantava, el Senyor es gir\u00e0 i mir\u00e0 Pere; Pere es record\u00e0 de les paraules que el Senyor li havia dit: \u00abAvui, abans no canti el gall, m\u2019haur\u00e0s negat tres vegades.\u00bb I aix\u00ed que va ser fora, va plorar amargament.<\/p>\n PROVA DE PROFETITZAR: ENDEVINA QUI T\u2019HA PEGAT<\/p>\n Els homes que guardaven Jes\u00fas, per burlar-se\u2019n, li tapaven la cara, li pegaven i li deien:<\/p>\n \u00abProva de profetitzar: endevina qui t\u2019ha pegat.\u00bb<\/p>\n I deien moltes m\u00e9s coses per injuriar-lo.<\/p>\n PORTAREN JES\u00daS AL SANEDR\u00cd<\/p>\n Quan es va fer de dia es van reunir tots els notables del poble, els grans sacerdots i els mestres de la Llei i portaren Jes\u00fas al sanedr\u00ed. All\u00e0 li demanaven:<\/p>\n \u00abSi ets tu el Messies, digue\u2019ns-ho.\u00bb<\/p>\n Ell els contest\u00e0:<\/p>\n + \u00abSi us dic que s\u00ed, no em creureu. Si us faig preguntes, no em respondreu. Per\u00f2 des d\u2019ara el Fill de l\u2019home estar\u00e0 assegut a la dreta del Poder de D\u00e9u.\u00bb<\/p>\n Tots li digueren:<\/p>\n \u00abPer tant, \u00bfets el Fill de D\u00e9u?\u00bb<\/p>\n Ell els respongu\u00e9:<\/p>\n + \u00abS\u00ed que ho s\u00f3c, teniu ra\u00f3.\u00bb<\/p>\n Ells digueren:<\/p>\n \u00ab\u00bfQuina falta ens fan els testimonis? Nosaltres mateixos ho hem sentit dels seus propis llavis.\u00bb]<\/p>\n NO TROBO RES EN AQUEST HOME PER A PODER-LO INCULPAR<\/p>\n Llavors (els notables del poble, els grans sacerdots i els mestres de la Llei) s\u2019al\u00e7aren tots i el dugueren a Pilat. I comen\u00e7aren aix\u00ed la seva acusaci\u00f3:<\/p>\n \u00abHem trobat aquest home que subleva el nostre poble, prohibeix de pagar tribut al C\u00e8sar i pret\u00e9n que \u00e9s el Messies, el rei.\u00bb<\/p>\n Pilat l\u2019interrog\u00e0:<\/p>\n \u00ab\u00bfEts tu el rei dels jueus?\u00bb<\/p>\n Ell li respongu\u00e9:<\/p>\n + \u00abS\u00ed, teniu ra\u00f3.\u00bb<\/p>\n Pilat digu\u00e9 als grans sacerdots i a la gent:<\/p>\n \u00abNo trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar.\u00bb<\/p>\n Ells insistien:<\/p>\n \u00abSomou el poble, escampant les seves doctrines per tot el pa\u00eds dels jueus. Havia comen\u00e7at a Galilea i no ha parat fins aqu\u00ed.\u00bb<\/p>\n Quan Pilat sent\u00ed aix\u00f2, pregunt\u00e0 si aquell home era galileu. En saber que pertanyia a la jurisdicci\u00f3 d\u2019Herodes, l\u2019hi envi\u00e0. Precisament aquells dies Herodes es trobava a Jerusalem.<\/p>\n HERODES, AMB LA SEVA TROPA, EL MENYSPRE\u00c0<\/p>\n Herodes s\u2019alegr\u00e0 molt de veure Jes\u00fas: feia temps que ho desitjava, perqu\u00e8 en sentia parlar i confiava veure-li fer algun miracle. Li feia moltes preguntes, per\u00f2 Jes\u00fas no li contest\u00e0 res. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei hi eren presents i l\u2019acusaven amb for\u00e7a. Per\u00f2 Herodes amb seva tropa, el menyspre\u00e0 i, per riure\u2019s d\u2019ell, li pos\u00e0 un vestit sumptu\u00f3s i l\u2019envi\u00e0 altre cop a Pilat. Aquell dia Herodes i Pilat, que havien estat enemistats, es reconciliaren.<\/p>\n PILAT ENTREG\u00c0 JES\u00daS A LA PENA QUE ELLS VOLIEN<\/p>\n Pilat crid\u00e0 els grans sacerdots, les autoritats i la gent, i els digu\u00e9:<\/p>\n \u00abM\u2019heu portat aquest home com si sublev\u00e9s el poble, per\u00f2 jo, que l\u2019he interrogat davant vostre, no trobo que hagi com\u00e8s cap dels delictes de qu\u00e8 l\u2019acuseu. Ni tampoc Herodes, que ens l\u2019ha tornat a enviar. Ning\u00fa no ha trobat res que mereixi la pena de mort. Per tant, li donar\u00e9 un c\u00e0stig per escarmentar-lo, i el deixar\u00e9 anar.\u00bb<\/p>\n Per\u00f2 tota la multitud crid\u00e0:<\/p>\n \u00abMateu-lo, aquest; indulteu-nos Bar-Ab\u00e0s.\u00bb<\/p>\n Bar-Ab\u00e0s havia estat empresonat amb motiu d\u2019una revolta i d\u2019un assassinat que hi havia hagut a la ciutat. Pilat torn\u00e0 a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jes\u00fas. Per\u00f2 ells cridaren:<\/p>\n \u00abCrucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo.\u00bb<\/p>\n Pilat respongu\u00e9 per tercera vegada:<\/p>\n \u00ab\u00bfPer qu\u00e8? \u00bfQuin mal ha fet? Jo no trobo que hagi com\u00e8s res que pugui mer\u00e8ixer pena de mort; li donar\u00e9 un c\u00e0stig per escarmentar-lo i el deixar\u00e9 anar.\u00bb<\/p>\n Per\u00f2 ells insistien demanant amb grans crits que el crucifiquessin. I s\u2019imposaven a for\u00e7a de cridar. Llavors Pilat es decid\u00ed a concedir-los all\u00f2 que demanaven: indult\u00e0 aquell que era a la pres\u00f3 per revolta i assassinat, i entreg\u00e0 Jes\u00fas a la pena que ells volien.<\/p>\n DONES DE JERUSALEM, NO PLOREU PER MI<\/p>\n Quan se l\u2019enduien, agafaren un tal Sim\u00f3 de Cirena, que venia del camp, i li carregaren la creu perqu\u00e8 la port\u00e9s darrere Jes\u00fas. El seguia una gran gentada del poble, i tamb\u00e9 moltes dones endolades, que el planyien. Jes\u00fas es gir\u00e0 cap a elles i els digu\u00e9:<\/p>\n + \u00abDones de Jerusalem, no ploreu per mi: ploreu per vosaltres i pels vostres fills. Perqu\u00e8 vindran dies que la gent dir\u00e0: \u201cFelices les que no tenen fills, les entranyes que no han posat ning\u00fa al m\u00f3n i els pits que no han criat.\u201d Llavors diran a les muntanyes: \u201cCaieu damunt nostre\u201d, i als turons: \u201cCobriu-nos.\u201d Perqu\u00e8 si a un arbre verd fan aix\u00f2, \u00bfqu\u00e8 ser\u00e0 de l\u2019arbre sec?\u00bb<\/p>\n PARE, PERDONEU-LOS QUE NO SABEN EL QUE FAN<\/p>\n En portaven dos m\u00e9s: uns criminals que havien de ser executats amb ell. Quan arribaren a l\u2019indret anomenat G\u00f3lgota, el crucificaren juntament amb els criminals, un a la dreta i un altre a 1\u2019esquerra. Jes\u00fas deia:<\/p>\n + \u00abPare, perdoneu-los, que no saben el que fan.\u00bb<\/p>\n Es repartiren els seus vestits i se\u2019ls jugaren als daus. La gent s\u2019ho estava mirant. Les autoritats deien, rient-se\u2019n:<\/p>\n \u00abEll, que en salvava d\u2019altres, que se salvi ell mateix, si \u00e9s el Messies de D\u00e9u, l\u2019Elegit.\u00bb<\/p>\n Els soldats tamb\u00e9 se\u2019n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien:<\/p>\n \u00abSi ets el rei dels jueus, salva\u2019t tu mateix.\u00bb<\/p>\n Sobre d\u2019ell hi havia un r\u00e8tol que deia: \u00abEl rei dels jueus.\u00bb<\/p>\n AVUI SER\u00c0S AMB MI AL PARAD\u00cdS<\/p>\n Un dels criminals penjats a la creu, tamb\u00e9 li deia insultant-lo:<\/p>\n \u00ab\u00bfNo ets el Messies? Salva\u2019t a tu mateix i a nosaltres.\u00bb<\/p>\n Per\u00f2 l\u2019altre, renyant-lo, li respongu\u00e9:<\/p>\n \u00ab\u00bfTu que est\u00e0s sofrint la mateixa pena, tampoc no tens temor de D\u00e9u? I nosaltres ens ho mereix\u00edem, perqu\u00e8 estem sofrint el c\u00e0stig que ens correspon pel que hem fet, per\u00f2 aquest no ha fet res de mal.\u00bb<\/p>\n I deia:<\/p>\n \u00abJes\u00fas, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne.\u00bb<\/p>\n Jes\u00fas li respongu\u00e9:<\/p>\n + \u00abT\u2019ho dic amb tota veritat: Avui ser\u00e0s amb mi al parad\u00eds.\u00bb<\/p>\n PARE, CONFIO EL MEU AL\u00c8 A LES VOSTRES MANS<\/p>\n Ja era cap al migdia quan s\u2019estegu\u00e9 per tota la terra una foscor fins a mitja tarda: el sol s\u2019havia eclipsat. La cortina que tancava el santuari, s\u2019esquin\u00e7\u00e0 per la meitat, i Jes\u00fas crid\u00e0 amb tota la for\u00e7a: + \u00abPare, confio el meu al\u00e8 a les vostres mans.\u00bb<\/p>\n I havent dit aix\u00f2, expir\u00e0.<\/p>\n Aqu\u00ed tothom s\u2019agenolla, i fa una pausa.<\/p>\n El centuri\u00f3, despr\u00e9s de veure el que havia passat, en donava gl\u00f2ria a D\u00e9u i deia:<\/p>\n \u00ab\u00c9s veritat: aquest home era innocent.\u00bb<\/p>\n I tota la gent que era present en aquell espectacle, despr\u00e9s de contemplar tot el que havia passat se\u2019n tornava donant-se cops al pit. Tots els seus coneguts i les dones que l\u2019havien seguit des de Galilea es mantenien a dist\u00e0ncia mirant-s\u2019ho.<\/p>\n JOSEP POS\u00c0 EL COS DE JES\u00daS EN UN SEPULCRE<\/p>\n [C. Hi havia un home que es deia Josep, membre del sanedr\u00ed, home noble i bo, natural d\u2019Arimatea, poblaci\u00f3 dels jueus, que esperava el regne de D\u00e9u i no estava d\u2019acord amb tot all\u00f2 que el sanedr\u00ed havia decidit i havia fet. Aquest home an\u00e0 a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jes\u00fas, el desclav\u00e0, l\u2019amortall\u00e0 amb un llen\u00e7ol i el pos\u00e0 en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havia estat posat ning\u00fa. Era el divendres, quan ja comen\u00e7ava el capvespre del dissabte. Les dones que havien vingut amb Jes\u00fas des de Galilea seguiren fins all\u00e0, veieren el sepulcre i com havia estat enterrat el seu cos, i se n\u2019anaren a comprar perfums i ung\u00fcents. I durant el dissabte guardaren el rep\u00f2s que la llei prescrivia.]<\/p>\n [\/et_pb_tab][et_pb_tab title=\u00bbMedito la Paraula\u00bb _builder_version=\u00bb4.15.1″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n Diumenge de Rams \u00e9s la porta d’entrada a la Setmana Santa, en la celebraci\u00f3 d’avui trobem dues parts: la primera alegre, festiva, \u00e9s la benedicci\u00f3 dels rams, la segona m\u00e9s colpidora, \u00e9s d’aquelles hist\u00f2ries que tots coneixem per\u00f2 que sempre impressionen la Passi\u00f3 de Jes\u00fas.<\/p>\n Joia i dolor marquen la jornada d’avui. Acompanyem en l’entusiasme els qui aclamen a Jes\u00fas com a rei, el seguim en tot el recorregut cap a la seva mort, finalment carreguem la creu perqu\u00e8 volem compartir amb Ell la nostra vida.<\/p>\n En el relat de la Passi\u00f3, se subratlla la figura de Jes\u00fas a la creu. Veiem com. Jes\u00fas calla i sofreix humilment les rialles i les burles, l’interrogatori,… No es revolta ni t\u00e9 ranc\u00fania contra aquella societat que l’ha maltractat. Jes\u00fas perdona, perqu\u00e8 posa la seva vida en mans de D\u00e9u, s’abandona en mans del Pare. Jes\u00fas representa una humanitat diferent, aquella que no basa les seves relacions en el domini i el poder, sin\u00f3 en l’amor, la comprensi\u00f3 i el perd\u00f3. El relat de la Passi\u00f3 ens ha presentat la serietat del cam\u00ed de Jes\u00fas, la solidaritat amb la humanitat fins a la mort en creu. Per\u00f2 aquest no ser\u00e0 el final. El Dissabte al vespre en la Vetlla Pasqual escoltarem l’evangeli m\u00e9s important de l’any, el de la resurrecci\u00f3, qu\u00e8 \u00e9s la resposta de D\u00e9u a l’entrega de Jes\u00fas.<\/p>\n Revisem aquest dies el nostre seguiment a Jes\u00fas… <\/strong><\/p>\n Passem de l’alegria, de l’entusiasme, a la por i el des\u00e0nim?<\/span><\/p>\n Com vivim els moments adversos de la nostra vida?<\/span><\/p>\n Com carreguem la nostra creu?<\/span><\/p>\n Com ajudem als altres a superar les proves?<\/span><\/p>\n Com vivim la nostra confian\u00e7a, la nostra entrega a D\u00e9u?<\/span><\/p>\n [\/et_pb_tab][et_pb_tab title=\u00bbPrego amb la Paraula\u00bb _builder_version=\u00bb4.15.1″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n Pare meu, Sigui el que sigui el que facis de mi, Estic disposat a tot, ho accepto tot, Poso la meva vida a les teves mans, \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Charles de Foucauld<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n [\/et_pb_tab][et_pb_tab title=\u00bbAltres Paraules m\u2019hi ajuden\u00bb _builder_version=\u00bb4.15.1″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]<\/p>\n LA MIRADA DE JES\u00daS<\/strong><\/p>\n A l’Evangeli de Lluc llegim el seg\u00fcent:<\/span><\/p>\n Li va dir a Pere: \u00abno s\u00e9 de qu\u00e8 parles!\u00bb Jo he tingut relacions for\u00e7a bones amb el Senyor. Li demanava coses, conversava amb Ell, cantava les seves lloances, li donava gr\u00e0cies,\u2026 Jo sempre mirava cap a una altra banda. I sabia el perqu\u00e8: tenia por. Pensava que en els seus ulls trobaria una mirada de retret per algun pecat del que no m’hagu\u00e9s penedit. Pensava que en els seus ulls descobriria una exig\u00e8ncia, que hi havia alguna cosa que Ell desitjava de mi. [\/et_pb_tab][\/et_pb_tabs][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Lc 23,1-49<\/p>\n","protected":false},"author":17,"featured_media":63628,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[267],"tags":[],"yoast_head":"\n
Per aix\u00f2 tamb\u00e9 nosaltres necessitem reafirmar avui d’alguna manera, en la process\u00f3 del Rams, la confian\u00e7a en el triomf del Crist i el nostre triomf. Tamb\u00e9 nosaltres estem destinats no a la creu, sin\u00f3 a la vida. No al sofriment, sin\u00f3 a l’alegria.<\/p>\n
m’abandono a Tu. Fes de mi el que et plagui.<\/p>\n
te’n dono gr\u00e0cies.<\/p>\n
mentre la teva voluntat es faci en mi
i en totes les teves criatures,
no desitjo altra cosa, D\u00e9u meu.<\/p>\n
te la dono, D\u00e9u meu,
amb tot l’amor del meu cor, perqu\u00e8 t’estimo,
i \u00e9s per mi una necessitat d’amor,
donar-me, posar-me a les teves mans sense mesura,
amb una infinita confian\u00e7a,
perqu\u00e8 Tu ets el meu Pare.<\/p>\n
I en aquell moment, estant encara parlant,
va cantar un gall, i el Senyor, es va girar i va mirar
a Pere… I Pere, sortint fora, va trencar
a plorar amargament.<\/p>\n
Per\u00f2 sempre he tingut la inc\u00f2moda sensaci\u00f3 de que Ell desitjava que li mir\u00e9s als ulls\u2026, cosa que jo no feia. Jo li parlava, per\u00f2 desviava la meva mirada quan sentia que Ell m’estava mirant.<\/p>\n
Finalment, un dia va reunir el valor suficient i vaig mirar-lo. No hi havia en els seus ulls ni retrets ni exig\u00e8ncia. Els seus ulls es limitaven a dir: \u00abT’estimo\u00bb. Em vaig quedar mirant fixament durant llarga estona. I all\u00e0 seguia el mateix missatge: \u00abT’estimo\u00bb.
I, igual que Pere, vaig sortir fora i vaig plorar.<\/p>\n