[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ _builder_version=\u00bb4.9.3″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.9.3″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.9.3″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][et_pb_tabs active_tab_background_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb inactive_tab_background_color=\u00bb#DC001B\u00bb active_tab_text_color=\u00bb#DC001B\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.9″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ border_radii=\u00bbon|20px|20px|20px|20px\u00bb box_shadow_style=\u00bbpreset1″ sticky_enabled=\u00bb0″][et_pb_tab title=\u00bbLlegeixo la Paraula \u00bb _builder_version=\u00bb4.9.9″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n
Jn 6, 1-15<\/span><\/p>\n En aquell temps, Jes\u00fas se n’an\u00e0 a l’altra riba del llac de Galilea, el llac de Tiber\u00edades. El seguia molta gent, perqu\u00e8 veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. Jes\u00fas puj\u00e0 a la muntanya i s’hi assegu\u00e9 amb els deixebles. S’acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jes\u00fas al\u00e7\u00e0 els ulls, vei\u00e9 la gentada que anava arribant i pregunt\u00e0 a Felip: \u00abOn comprarem pa perqu\u00e8 puguin menjar tots?\u00bb Ho preguntava per veure qu\u00e8 hi deia Felip. Jes\u00fas ja sabia qu\u00e8 volia fer. Felip li respongu\u00e9: \u00abNecessitar\u00edem molts diners per poder donar nom\u00e9s un tros de pa a cadasc\u00fa.\u00bb Un dels deixebles, Andreu, el germ\u00e0 de Sim\u00f3 Pere, diu a Jes\u00fas: \u00abAqu\u00ed hi ha un noi que t\u00e9 cinc pans d’ordi i dos peixos, per\u00f2, qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2 per a tanta gent?\u00bb Jes\u00fas digu\u00e9 que fessin seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba, i s’hi assegueren. Eren uns cinc mil homes. Jes\u00fas prengu\u00e9 els pans, digu\u00e9 l’acci\u00f3 de gr\u00e0cies i els repart\u00ed entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. I en repartia tant com en volien. Quan tothom qued\u00e0 satisfet digu\u00e9 als deixebles: \u00abRecolliu el que ha sobrat, que no es faci malb\u00e9.\u00bb Ho recolliren, i de les sobres d’aquells cinc pans d’ordi ompliren dotze coves. Quan la gent s’adon\u00e0 del prodigi que Jes\u00fas havia fet, comen\u00e7\u00e0 a dir: \u00abSegur que aquest home \u00e9s el profeta que havia de venir al m\u00f3n.\u00bb Jes\u00fas, sabent que anaven a apoderar-se d’ell per fer-lo rei, es retir\u00e0 tot sol a la muntanya.<\/p>\n [\/et_pb_tab][et_pb_tab title=\u00bbMedito la Paraula\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.9″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n Cal estar sempre amatent a la possibilitat de fer el b\u00e9, de ser transmissor del B\u00e9, fins i tot en les circumst\u00e0ncies m\u00e9s dif\u00edcils, aquelles en qu\u00e8 sembla que tan sols un miracle ens ajudar\u00e0 a sortir endavant, un miracle com el d\u2019aconseguir\u00a0 que el nostre cor vegi un germ\u00e0 all\u00e0 on altres veurien un enemic. Alhora, hem de tenir clar que no \u00e9s el reconeixement exterior, la popularitat, l\u2019afalac, el \u201ctriomf\u201d tal com s\u2019ent\u00e9n habitualment avui dia, all\u00f2 que D\u00e9u espera de nosaltres, sin\u00f3 la sinceritat i la senzillesa del nostre cor: la nostra pretesa fragilitat \u00e9s alhora la nostra for\u00e7a, m\u00e9s poderosa que qualsevol altra.<\/p>\n [\/et_pb_tab][et_pb_tab title=\u00bbPrego amb la Paraula\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.9″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n Hi ha persones que han d’anunciar<\/strong><\/p>\n El Salmista 125<\/span><\/p>\n Proced\u00e8ncia: Col\u00b7laborador\/a – Ignasi Hazim, bisbe oriental<\/em><\/span><\/p>\n Hi ha persones que han d’anunciar<\/p>\n el pr\u00f2xim dia als altres,<\/p>\n tot i que elles no arribin<\/p>\n a veure’n l’alba.<\/p>\n Que el Senyor us doni<\/p>\n la delicadesa de les seves mans,<\/p>\n el somriure dels seus llavis,<\/p>\n l’escalf del seu cor,<\/p>\n la bondat dels seus ulls,<\/p>\n l’alegria del seu esperit,<\/p>\n el misteri de la seva pres\u00e8ncia.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n [\/et_pb_tab][et_pb_tab title=\u00bbAltres Paraules m\u2019hi ajuden\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.9″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ sticky_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n \u201cL\u2019amic ha de ser estimat, considerat i tractat de tal manera que no pensi que mai pugui esdevenir enemic teu; en canvi, has de tractar l\u2019enemic com si alguna vegada hagu\u00e9s de convertir-se en amic teu\u201d.<\/p>\n Joan Llu\u00eds Vives (\u201cLa guarda de l\u2019\u00e0nima\u201d)<\/span><\/p>\n [\/et_pb_tab][\/et_pb_tabs][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Jn 6, 1-15<\/p>\n","protected":false},"author":17,"featured_media":60577,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[267],"tags":[],"yoast_head":"\n