[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ _builder_version=\u00bb4.4.6″][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.4.6″][et_pb_column _builder_version=\u00bb4.4.6″ type=\u00bb4_4″][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.4.6″ hover_enabled=\u00bb0″]<\/p>\n
De manera sobtada ens hem trobat que som tremendament vulnerables i fr\u00e0gils. La Covid-19 ens exigeix ??assumir mesures que fins i tot ens allunyen de la possibilitat d’acostar-nos als altres; el confinament fins ara segueix sent una de les mesures m\u00e9s recomanades per la seva efectivitat en frenar la propagaci\u00f3 de virus, fent-la fins i tot obligat\u00f2ria.<\/p>\n
Aquest a\u00efllament involuntari ha perm\u00e8s que una galeria de rostres valents estigui intensificant la seva tasca, brindant atenci\u00f3 amb gestos desinteressats i plens d’humanitat; veiem pintat a ANS di\u00e0riament un llen\u00e7 multicolor salesi\u00e0 d’iniciatives educativo-pastorals per escur\u00e7ar les dist\u00e0ncies amb els nens, adolescents i joves. I mentrestant, l’educador salesi\u00e0 s’est\u00e0 preguntant: Quina resposta pastoral real i coherent en temps de pand\u00e8mia? Amb quins desafiaments? Amb quins criteris? Quina ha de ser la nostra motivaci\u00f3?<\/p>\n
Si la necessitat de cuidar i de ser cuidat \u00e9s consubstancial a l’\u00e9sser hum\u00e0, la cura pastoral ara \u00e9s prioritari. La cura no \u00e9s una \u00abpraxi pastoral\u00bb m\u00e9s, sin\u00f3 la pr\u00e0ctica d’acompanyament m\u00e9s id\u00f2nia per a aquests temps. La nostra pastoral, passa necess\u00e0riament per fer-nos c\u00e0rrec de la realitat de l’altre i que exigeix ??de nosaltres creients, i molt especialment ara, capacitat de sintonitzar amb l’oce\u00e0 dels sentiments que una pand\u00e8mia provoca. Moltes persones necessiten l’alleujament i la companyia de l’escolta, l’oxigen del descans i la cara amable d’un somriure, la car\u00edcia de el reconeixement i una espatlla sobre el qual poder recolzar-se sense pors. La cura salesiana no deixa fora a ning\u00fa. Cap tecnologia ho pot substituir, perqu\u00e8 exigeix ??un rostre, una mirada, una trobada, un saber acompanyar. I el primer pas per a aix\u00f2 implica submergir-se, amb el cor de Bon Pastor, a la realitat de les persones.<\/p>\n
Viure en estat de quarantena est\u00e0 desencadenant una s\u00e8rie de reaccions i sensibilitats, importants de captar per als que hem apr\u00e8s la saviesa salesiana de el vincle afectiu, eix central de el Sistema Preventiu de Don Bosco. En primer lloc, la pand\u00e8mia \u00e9s una experi\u00e8ncia de dol, un dolor per una p\u00e8rdua. No nom\u00e9s per la mort de l’\u00e9sser estimat, sin\u00f3 tamb\u00e9 per un altre tipus de p\u00e8rdues que generen canvis significatius. En aquest cas, molts joves s’han quedat sense punts de refer\u00e8ncia quotidians que constitu\u00efen el conjunt de rutines, persones, activitats o espais que acolorien el ritme normal de la vida. En segon lloc, es vulgui o no, s’experimenta la pobresa imposada per la situaci\u00f3: la pobresa de la depend\u00e8ncia dels altres, de la compet\u00e8ncia dels altres per lluitar per recuperar el d’abans o per viure de manera suportable la pr\u00f2pia situaci\u00f3. En tercer lloc, enmig d’aquestes turbul\u00e8ncies, tamb\u00e9 resulta imprescindible fer front a la desorientaci\u00f3, quan no por, dels adults que perden tamb\u00e9 el dret a manifestar els propis sentiments, particularment si aquests tenen una connotaci\u00f3 negativa. Una mena de \u00abpluja de prohibicions\u00bb, que t\u00e9 a veure amb la comunicaci\u00f3 de sentiments com el des\u00e0nim, la depressi\u00f3, la r\u00e0bia, la impaci\u00e8ncia o la tristesa.<\/p>\n
I davant d’aix\u00f2, quins criteris hem d’assumir per a una acci\u00f3 educativo-pastoral adequada? Des d’on mirar aquesta realitat tan complexa? Qu\u00e8 podem fer amb realisme i esperan\u00e7a? Ens atrevim a dir que la nostra mirada evangelitzadora hauria de girar al voltant de tres indicadors, d’especial profunditat i urg\u00e8ncia, com s\u00f3n: la creativitat, l’aud\u00e0cia i el discerniment. Voldria contribuir a aquestes tres actituds, amb unes breus pistes:<\/p>\n
El coronavirus \u00e9s una oportunitat per aturar. Ara m\u00e9s que mai s’imposa desenvolupar l’h\u00e0bit del discerniment, una sana hermen\u00e8utica que promou la pregunta: Qu\u00e8 ens est\u00e0 dient el Senyor en aquest moment de la hist\u00f2ria? Qu\u00e8 estic aprenent? Qu\u00e8 havia perdut? Qu\u00e8 \u00e9s essencial? I potser en aquest punt \u00e9s on es visualitza una de les principals conclusions del S\u00ednode sobre els joves: ha deixat veure que el model pastoral salesi\u00e0 funciona. De fet, la base del S\u00ednode sobre els joves la trobem en la s\u00edntesi entre el model pastoral salesi\u00e0 i elements del model pastoral ignasi\u00e0 (la personalitzaci\u00f3 -acompanyament- i el discerniment -actitud vital creient-).<\/p>\n
La crisi, cal no oblidar-ho, tamb\u00e9 genera dolor. Per aix\u00f2, cal col\u00b7locar-se a l’escolta del sofriment, exercir el descentrament d’un mateix per centrar-nos en les perif\u00e8ries f\u00edsiques i psicol\u00f2giques a qu\u00e8 estem cridats a anar com Esgl\u00e9sia. L’escolta i la conversa es tornen en accions imprescindibles per poder entendre als joves m\u00e9s necessitats, salesianamente parlant, els nostres \u00abhospitals de campanya\u00bb. Met\u00e0fora tan l\u00facida del Papa que sona a estar sobre el terreny, en l’urgent, de forma \u00e0gil, lleugera, a iniciativa pr\u00f2pia per decidir de seguida qu\u00e8 fer i com. Per llegir i interpretar la realitat des dels \u00faltims es requereixen les entranyes misericordioses de D\u00e9u, que saben buscar i trobar el b\u00e9 que amaga el cor de l’pro\u00efsme i, fins i tot, que s\u00f3n capa\u00e7os de revelar-li quan aquest, per les circumst\u00e0ncies de la seva vida, ho ignora.<\/p>\n
La cura pastoral significa tamb\u00e9 acompanyar els processos de construcci\u00f3 personal: la \u00abdimensi\u00f3 samaritana de la fe\u00bb, part del pressupost pastoral que qualsevol situaci\u00f3 de dolor i de crisi personal i social no \u00e9s nom\u00e9s un temps de tensi\u00f3 que hem de suportar, sin\u00f3 tamb\u00e9 una oportunitat per a la reconstrucci\u00f3 i el creixement personal. S’ha imposat deixar sense gent els carrers, per omplir-nos b\u00e9 per dins. Les nostres rutines quotidianes, les viv\u00e8ncies personals internes i la seva dimensi\u00f3 espiritual ens han portat a la pregunta existencial pel sentit; i aquesta sempre va acompanyada per la pregunta sobre D\u00e9u (aqu\u00ed tenim la nostra oportunitat des de la clau de la recerca de l’essencial). Una persona en aquestes claus est\u00e0 m\u00e9s capacitada per recon\u00e8ixer el D\u00e9u que l’habita, que l’estima incondicionalment com \u00e9s i que encoratja els seus millors desitjos.<\/p>\n
El confinament est\u00e0 salvant vides, per\u00f2 tamb\u00e9 ens pot ajudar a aquesta necess\u00e0ria reconciliaci\u00f3 amb la pr\u00f2pia fragilitat. Les persones experimentem que qualsevol error al llarg del cicle vital pot descompensar \u00e0rees importants. Si b\u00e9 ens trobem davant d’una generaci\u00f3 de joves amb uns nivells d’informaci\u00f3, comunicaci\u00f3 i coneixement desconeguts fins ara, no \u00e9s menys cert que s’estan experimentat humanament vulnerables i limitats. Per\u00f2 com a educadors-pastors podem ajudar-los a focalitzar que des de la finitud es t\u00e9 una visi\u00f3 m\u00e9s completa de la vida; all\u00ed es donen cita valors com la saviesa de les \u00abcoses petites\u00bb, el conreu de la interioritat, la import\u00e0ncia de l’\u00e9sser enfront del sol fer, el valor donat a l’amistat i a les persones que viuen sota el nostre mateix sostre, la import\u00e0ncia dels moments ‘per a nosaltres’, la trobada amb la Paraula anhelant poder tornar un dia al voltant de el Pa, la cura d’aquesta petita part de l’Univers que tenim com a la nostra llar, .etc …<\/p>\n
Totes aquests suggeriments poden i han d’anar unides a experi\u00e8ncies de proximitat, respostes pr\u00e0ctiques d’incid\u00e8ncia real, involucrant a les comunitats Educativo-Pastorals: voluntariat; donacions puntuals o peri\u00f2diques; programes d’atenci\u00f3 a infants vulnerables, donant-los accessos a una alimentaci\u00f3 b\u00e0sica, atenci\u00f3 psicol\u00f2gica i la possibilitat de seguir amb la seva educaci\u00f3; lit\u00fargies i catequesi en l\u00ednia; relacions quotidianes gratu\u00eftes … i moltes microhist\u00f2ries d’ajuda i suport al pro\u00efsme. Estrat\u00e8gies eficaces s\u00ed, per\u00f2 afectives que permetin un apropament conscient i solidari.<\/p>\n
Per\u00f2 la vulnerabilitat no nom\u00e9s es fa protagonista en la vida dels que acompanyem. Tamb\u00e9 est\u00e0 present en la dels seus cuidadors, en nosaltres. Tenir cura \u00e9s donar suport, acompanyar, donar protagonisme a l’altre, transmetre consol, serenitat i pau; per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s possible si el que es disposa a desenvolupar aquesta tasca gaudeix d’equilibri emocional i de salut espiritual. La Resurrecci\u00f3 \u00e9s el \u00abmiracle\u00bb de viure-ho tot en nom de Jes\u00fas. I en aquest tot estan les nostres trobades, els nostres \u00e0nims, les nostres escoltes, la nostra preg\u00e0ria. Guardem tots aquests miracles Pasquals, al Cenacle del nostre cor.\u00a0<\/p>\n
[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Miguel \u00c1ngel Garcia Morcuende, Conseller per a la Pastoral Juvenil, reflexiona sobre els reptes pastorals que la Covid-19 exigeix assumir.<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":35469,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[208,44,15,45],"tags":[217],"yoast_head":"\n