ESP CAT/VAL
divendres, 10 d'abril de 2020
Manades
Manades
- Per: Josan Montull
23/07/2019 - 255 Visites


L'increment  de les agressions sexuals en grup s'està convertint en una preocupant notícia quotidiana. A partir dels fets succeïts a Pamplona en què la tristament famosa "Manada" va forçar a una jove vexant i gravant la seva agressió, s'ha produït un doble fenomen.

D'una banda, hi ha una presa de consciència progressiva de la dignitat de les dones. El "No és no" és un crit que clama per defensar la llibertat de les noies davant de qualsevol tipus d'abús masclista.

D'altra banda, i paradoxalment, hi ha un augment de les agressions sexuals en grup que han disparat totes les alarmes socials. Des de 2016 fins avui han estat més de 100 les agressions sexuals en grup de les que es té constància al nostre país. D'altra banda, espanta pensar que moltes d'aquestes agressions han estat comeses per menors.
 
Davant d´aquest fenomen, i sense pretendre donar lliçons a ningú, em vénen al cap de forma ràpida una sèrie de reflexions que poso per escrit.
·    
  • La dignitat de les dones és absolutament sagrada. Qualsevol agressió masclista és denigrant i digna d'una condemna sense pal·liatius.
  • Hi ha actualment una banalització de la relació sexual que és considerada exclusivament com una font d'entreteniment. L'ètica, la religió, la ciutadania, la filosofia, el món dels valors ha estat permanentment maltractat en el sistema educatiu per uns i altres. S'ha vingut sentint que totes aquestes qüestions eren purament personals i familiars, que els projectes escolars no havien de dir res al respecte. A poc a poc s'han anat relegant aquests temes i s'ha optat per assignatures útils i pràctiques excloent les que impliquen una certa reflexió interior.
  • Els mitjans de comunicació han exalçat la vida d'homes i dones amb una moral vergonyant i han fet de la intimitat un pur espectacle. Els programes anomenats del cor o els reality shows fan de les relacions íntimes entre les persones pura carnassa per a ser venuda i consumida.
  • L'exhibició pública i detallada, mitjançant un contracte, d'infidelitats i desamors s'ha convertit així en una nova manera de prostitució sota l'aurèola de la llibertat d'expressió. Res d´estrany que la sistemàtica gravació i difusió per les xarxes socials d'aquests delictes per part dels que els cometen sigui contra noies també menors d'edat.
  • Culpabilitzar genèricament a menors immigrants o refugiats d'aquests fets atribuint sense més aquestes agressions és una autèntica vergonya. Aquests joves són també víctimes, tot i que en alguns casos hagin arribat també a ser agressors i urgeixen de la nostra ajuda i el nostre compromís, que no exclou les accions legals, sigui quina sigui la procedència dels agressors.
  • Una classe política que no ha aconseguit arribar mai a un pacte educatiu des de l'adveniment de la democràcia fins avui està sent còmplice de desajustos i trastorns emocionals de molts dels nostres joves, que creixen sense cap referència ètica de qui són els seus representants. El no haver arribat a un consens en una cosa tan cabdal com l'educació dels nostres joves posa en evidència el desemparament en què es troben aquests.
  • La corrupció de persones poderoses per robar impunement els diners de tots amb guant blanc i elegància ha creat en la nostra joventut una autèntica crisi moral, portant-los a creure en molts casos que alguna cosa només es converteix en dolenta si t'enxampen i es demostra la teva participació.
  • Els menors agressors són el mirall més despietat que ens mostra el reflex d'una societat que en molts moments ha perdut la decència. Necessiten, també ells, ser ajudats -amb les penes que la Justícia els imposi- perquè puguin restaurar la seva pròpia dignitat.
  • Urgeix l'acord de mínims perquè junts -Escola, Judicatura, Partits Polítics, Confessions Religioses, Comunitats Educatives i altres col·lectius ciutadans- puguem aparcar diferències, tantes vegades fictícies, i treballar units per l'educació dels nostres adolescent i joves.
 
Ni el medi ni la brevetat d'aquest text busquen tenir moltes pretensions. Quedin aquestes línies, això sí, com la reflexió ràpida d'un educador que està convençut, d'una banda, de les possibilitats de bondat que hi ha en cada jove -per més desajustat que estigui - i, d'altra, de l'existència de col·lectius agressius més sofisticats dels que no se’n parla tant; no tots actuen en descampats, vells magatzems o cases ocupades ... ho fan en despatxos, en ambients elegants, enmig de somriures de disseny i de luxe sofisticat. Són, en definitiva, altres “Manades” que engendren aquestes ferotges Manades.
Adjunts
Escribe un comentario
Últimes Notícies

9

abr

Entrevista a Carmen María Espino, professora en Salesians Elx i promotora del projecte BIKreando.
9

abr

Bosco Global comparteix algunes de les iniciatives després d'establir un diàleg amb aquestes presènc ...
8

abr

Havia complert els 79 anys d'edat, els 62 de salesià i els 52 de sacerdot.
8

abr

La Inspectoria Salesiana Maria Auxiliadora ofereix una selecció musical per a aquests dies en aquest ...
7

abr

José Joaquín Gómez posa a les nostres mans un material imprescindible per a ajudar-nos a aprofundir ...
7

abr

Amb aquesta senzilla imatge de dol volem tenir present a totes les persones que estan morint per la ...
 
Notícies Opinió

ver más
 

Dosatic S.L. © 2020
Site desenvolupat per DYNAMO 3.5

Aviso Legal Política de Privacitat