ESP CAT/VAL
dimecres, 22 de maig de 2019
Kintsugi, les cicatrius de la vida
Kintsugi, les cicatrius de la vida
- Per: Mateo del Blanco
21/03/2019 - 72 Visites


Em va passar fa uns dies. Manipulant un calze de ceràmica de Sargadelos em va caure i es va fer xixines. Lamentant la meva malaptesa i la meva mala sort, vaig recollir malhumorat els trossos i els vaig llençar a les escombraries. 

Si això succeís al Japó no passaria res semblant perquè allà tenen una tècnica artesanal centenària anomenada Kintsugi per reparar les peces de ceràmica trencades que consisteix a encaixar i unir els fragments de la ceràmica trencada amb un vernís empolvorat en or, de manera que recuperi la seva forma original, sense amagar les cicatrius daurades i visibles.
 
 Així que, en lloc de tirar les restes o dissimular les línies de trencament, les peces tractades amb aquest mètode exhibeixen les cicatrius del seu passat, i adquireixen una nova vida. Es tornen úniques arribant a ser més preuades que abans de trencar-se.
 
Per a nosaltres europeus i occidentals, més acostumats a l’ "usar i llençar", el Kintsugi es converteix en una poderosa metàfora de la importància de la resistència davant les adversitats.
 
 Al llarg de la vida, tots tenim fracassos, errors, desenganys, pèrdues, perquè els nostres recursos físics, intel·lectuals o afectius són limitats, perquè som vulnerables no solament física, sinó també psíquica i afectivament.
 
Unes vegades són persones que es tornen en contra nostra, altres l'atzar, altres nosaltres mateixos que ens vam marcar unes expectatives massa altes que no podem o no som capaços de complir les que ens fiquen al clot. I aquí, en aquest moment de dolor, de frustració, de foscor, els humans reaccionem de diferents maneres.
 
Uns paralitzats, plorant i maleint la seva mala sort a la vida, amargant-se en definitiva i d'altres que, un cop superat aquest primer moment de decepció i de dolor normal i natural, es plantegen què fer per sortir del forat. Uns van al seu veritable amor propi, altres al seu coratge morals, a això que abans es deia caràcter, lliurant-se de les expectatives alienes.
 
Els que som cristians tenim en Jesús un magnífic model i estímul. Fa un parell de setmanes li recordàvem a la sinagoga del seu poble explicant les Escriptures i acabant com el "rosari de l'aurora" intentant seus paisans supercabrejats llançar-lo al precipici.
 
En resum, fracàs total. Però això no el paralitza en la seva missió "sinó que segueix el seu camí" predicant el Regne d'alliberament i gràcia i no de venjança i ira de Déu. I així ens anima a tots, quan estem cansats i afeixugats, a acudir a ELL, perquè "el seu jou és suau i la seva càrrega lleugera".
 
Ell ens anima a que ens acceptem com som trencats i nous, únics i irreemplaçables, acceptant els fracassos com a noves oportunitats de canvi i millora en la nostra vida. 
Adjunts
Escribe un comentario
Últimes Notícies

La lliçó magistral va anar a càrrec del salesià José Miguel Núñez.
Permetrà disposar d'un sistema de realitat augmentada que millorarà les competències professionals d ...
El conveni, signat a Córdoba pels directors generals de les dues organitzacions, està alineat amb l' ...
Acull moltes de les activitats del Festival de Cinema FESCILA
 
Notícies Opinió

En el Dia Internacional del Treball reflexionem sobre el compromís de la Família salesiana amb el tr ...
Després d'haver-li deixat anar un bon rotllo a un alumne mandrós sobre el compliment del deure i les ...
ver más
 

Dosatic S.L. © 2019
Site desenvolupat per DYNAMO 3.5

Política de Privacitat