ESP CAT/VAL
dijous, 25 d'abril de 2019
Viure sense por
Viure sense por
- Per: Marc Antoni Martínez Moreno, sdb
06/02/2019 - 45 Visites


Cada vegada que li dic al meu pare que vaig d'Exercicis Espirituals i el que significa, em diu amb el convenciment que només donen els anys: "Parla amb qui hagis de parlar, però això dels Exercicis hauria de cobrir-ho i per a tothom la Seguretat Social”. Quina raó que té el meu pare! Necessitem pensar, reflexionar, aturar-nos. Sembla que ens volen com anestesiats, com en manada, sense voluntat.

Bauman, en el seu llibre "La maldat líquida" ens diu que l'afany de dominació s'ha fet invisible, però està molt present en la nostra vida de cada dia. Tot està dissenyat per rentar el nostre cervell i a ser emplenat de nou. I per a això se serveixen de la més cruel de les armes de destrucció massiva: la por.
 
Aquesta faula es sustenta en un petit ramat molt amic d’amiguismes, els pilotes de tota la vida (i els tocapilotes que no són més que pilotes però motivats alhora) i que utilitzen fins allò més sant per aconseguir-ne el control.
 
Quan algú arriba al poder ja no vol canviar res. Pobrets, obliden que un càrrec potser te l’ofereixi el poder, però l'autoritat te la concedeix la gent. I això és un art.
 

 

 

 

Som caminants insatisfets. O hauríem de ser-ho. Allibereu-me Senyor dels qui es creuen molt segurs de si mateixos , d'aquesta gent que té resposta per a tot, que sempre anhela la darrera paraula, que converteix de vegades fins i tot la seva vida en una desfilada de modeIs.
 
I em passa com aquell home que el dia del seu casament es fa la típica pregunta :
 

 

 

 

- ¿L´ acceptes com a esposa en la salut, en la malaltia, en la riquesa i en la pobresa fins que la mort us separi?
 

 

 

 

Va contestar:- Sí, no, sí, no, no.
Volem certeses, seguretats, una vida a la carta, tenim pànic al risc, tot oblidant-nos que sense ell no és pas possible d´emprendre res que no tingui realment valor.
Com deia un bon salesià amic meu que ja ha mort:
 

 

 

 

"Senyor, si Tu estàs a tot arreu, com és que jo sempre estic en un altre lloc?
És per això que  reivindico l'humor, l'amor, el risc, el viure a la intempèrie.
Un cèlebre escriptor britànic afirmava que "el còmic és simplement una forma divertida de ser seriosos". Sense humor, tot pesa el doble.
També Déu és humor. I així Déu es riu de la supèrbia humana. Dels trepes, que d´haver-los, n'hi ha per tot arreu com les meigas, fins i tot amb campanyes personals per viure en mode selfie, amb els seus palmeros corresponents, dels esclaus del poder, de l'èxit, de la bona imatge, del domini sobre els altres, de sortir bé a la foto.
 
Avui dia- i ho tinc ben clar- de les poques coses que tinc clares, que no són moltes - que la vida és massa curta per a ofegar-la en els nostres propis problemes, que cal obrir bé els ulls per a descobrir que el món és bonic, que Déu i els joves poden omplir una vida. Perquè les nostres pròpies pors i complexos ens fan viure a mig gas, malgastant el temps moltes vegades en tasques inútils, en travetes, en queixes i lamentacions, en punyalades que només ens aporten disgust i amargor.
 

 

 

 

Diguem-ho amb les paraules de Baltasar Gracián: "cal haver viscut molt per adonar-se’n que la vida és curta”.
 
A vegades penso que dediquem moltes hores a ensenyar coneixements i doctrines, al fet que els joves ens obeeixin, però no els ensenyem a PENSAR, a SOMIAR, A QÜESTIONAR, a escollir intel·ligentment i no pel què diran o per agradar als altres.
 
És Déu qui crea. I ens crea diferents afortunadament. Quina pena si tots penséssim de la mateixa manera o tinguéssim les mateixes qualitats!
 
La vida, la nostra vida, és un misteri.
Allò que és nostre no és sempre el millor. No. No tenim la veritat absoluta, no som els millors del món global. Estem sempre aprenent.
 
La vida és com els discos de vinil. Tot té sempre dues cares. I encara que avui abunden les ordres d'allunyament caldria promocionar principalment les d'acostament a aquest món distant i fred, però amb l'etiqueta de globalitzat per a dissimular.
 
No es viu de veritat fins que no es mor una mica. Només cal enamorar-se per saber del que parlo.
Siguem LLUM, ESPERANÇA, ALEGRIA per als nostres joves i famílies, recuperem l'esperit PROFÈTIC tot i que cal afirmar, amics, que ningú és profeta a la seva terra. (Lc 4,24)
Adjunts
Escribe un comentario
Últimes Notícies

Artículo de opinión de Javier Sebastián, coordinador Pastoral Escolar Sant Rafael, Elx.
Des d'avui dijous 25 d'abril i fins el proper dissabte 27.
Les entitats socials salesianes que la impulsen demanen la vostra col·laboració, ja sigui des del vo ...
Aquest és l'estil de l'escola de cuina i bar-restaurant Cruïlla al Punt, un projecte de la plataform ...
“Meeting Point: Fira d'empreses simulades” de Gestió Administrativa, entre els 44 projectes seleccio ...
 
Notícies Opinió

Després d'haver-li deixat anar un bon rotllo a un alumne mandrós sobre el compliment del deure i les ...
ver más
 

Dosatic S.L. © 2019
Site desenvolupat per DYNAMO 3.5

Política de Privacitat