[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_tabs active_tab_background_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb inactive_tab_background_color=\u00bb#DC001B\u00bb active_tab_text_color=\u00bb#DC001B\u00bb _builder_version=\u00bb4.24.2″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb border_radii=\u00bbon|20px|20px|20px|20px\u00bb box_shadow_style=\u00bbpreset1″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_tab title=\u00bbLlegeixo la Paraula \u00bb _builder_version=\u00bb4.24.2″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]Mc 14,1-15,47<\/p>\n
Quan faltaven dos dies per a la festa de Pasqua i dels \u00c0zims, els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d’apoderar-se amb ast\u00facia de Jes\u00fas i matar-lo. Deien:
\n-No ho fem durant la festa, no fos cas que el poble s’avalot\u00e9s.
\nJes\u00fas es trobava a Bet\u00e0nia, a casa de Sim\u00f3 el Lepr\u00f3s. Mentre era a taula, vingu\u00e9 una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum de nard aut\u00e8ntic i molt cost\u00f3s. La dona trenc\u00e0 l’ampolleta i buid\u00e0 el perfum sobre el cap de Jes\u00fas. Alguns comentaven indignats:
\n-De qu\u00e8 serveix llen\u00e7ar aix\u00ed aquest perfum? S’hauria pogut vendre per m\u00e9s de tres-cents denaris i donar els diners als pobres.
\nI la censuraven.
\nPer\u00f2 Jes\u00fas digu\u00e9:
\n-Deixeu-la! Per qu\u00e8 la molesteu? Ha fet amb mi una bona acci\u00f3. De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, i els podreu fer el b\u00e9 sempre que voldreu; en canvi, a mi no sempre em tindreu. Aquesta dona ha fet el que podia fer: s’ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura. Us asseguro que, quan l’evangeli ser\u00e0 anunciat per tot el m\u00f3n, tamb\u00e9 recordaran aquesta dona i diran aix\u00f2 que ha fet.
\nJudes Iscariot, un dels Dotze, se n’an\u00e0 a trobar els grans sacerdots per entregar-los Jes\u00fas. Ells, en sentir-ho, se’n van alegrar i prometeren de donar-li diners. I Judes buscava la manera d’entregar-lo en el moment oport\u00fa.
\nEl primer dia dels \u00c0zims, quan se sacrificava l’anyell pasqual, els deixebles van dir a Jes\u00fas:
\n-On vols que anem a fer els preparatius perqu\u00e8 puguis menjar el sopar pasqual?
\nEll envi\u00e0 dos dels seus deixebles amb aquest enc\u00e0rrec:
\n-Aneu a la ciutat i vindr\u00e0 a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, i all\u00e0 on entri digueu al cap de casa: \u00abEl Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?\u00bb Ell us ensenyar\u00e0 dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos all\u00ed el sopar.
\nEls deixebles se n’anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jes\u00fas els havia dit i prepararen el sopar pasqual.
\nArribat el capvespre, Jes\u00fas vingu\u00e9 amb els Dotze. I mentre eren a taula, tot sopant, Jes\u00fas digu\u00e9:
\n-Us ho asseguro: un de vosaltres em trair\u00e0, un que menja amb mi.
\nElls es van posar tristos i li anaven preguntant, l’un rere l’altre:
\n-\u00bfNo s\u00f3c pas jo?
\nJes\u00fas els respongu\u00e9:
\n-Un dels Dotze, un que suca amb mi al mateix plat. El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell, per\u00f2 ai de l’home que el traeix! M\u00e9s li valdria no haver nascut.
\nMentre sopaven, Jes\u00fas prengu\u00e9 el pa, digu\u00e9 la benedicci\u00f3, el part\u00ed i els el don\u00e0. I digu\u00e9:
\n-Preneu: aix\u00f2 \u00e9s el meu cos.
\nDespr\u00e9s prengu\u00e9 una copa, digu\u00e9 l’acci\u00f3 de gr\u00e0cies, els la don\u00e0 i en begueren tots. Els digu\u00e9:
\n-Aix\u00f2 \u00e9s la meva sang, la sang de l’alian\u00e7a, vessada per tothom. Us asseguro que ja no beur\u00e9 m\u00e9s del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de D\u00e9u.
\nDespr\u00e9s de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.
\nLlavors Jes\u00fas els digu\u00e9:
\n-Tots fallareu, perqu\u00e8 diu l’Escriptura: Matar\u00e9 el pastor, i les ovelles es dispersaran. Per\u00f2 despr\u00e9s de la meva resurrecci\u00f3 anir\u00e9 davant vostre a Galilea.
\nPere li va dir:
\n-Ni que tots fallin, jo no.
\nJes\u00fas li digu\u00e9:
\n-T’ho asseguro: avui, aquesta mateixa nit, abans del segon cant del gall, m’haur\u00e0s negat tres vegades.
\nPer\u00f2 ell afirmava amb m\u00e9s insist\u00e8ncia:
\n-Ni que em calgui morir amb tu, no et negar\u00e9.
\nI tots els altres deien el mateix.
\nVan arribar en un terreny anomenat Getseman\u00ed, i Jes\u00fas digu\u00e9 als deixebles:
\n-Seieu aqu\u00ed mentre jo prego.
\nVa prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i comen\u00e7\u00e0 a sentir esglai i abatiment, i els digu\u00e9:
\n-Sento a l’\u00e0nima una tristor de mort. Quedeu-vos aqu\u00ed i vetlleu.
\nS’avan\u00e7\u00e0 un tros enll\u00e0, es deix\u00e0 caure a terra i pregava que, si era possible, s’alluny\u00e9s d’ell aquella hora. Deia:
\n– Abba , Pare, tot t’\u00e9s possible; aparta de mi aquesta copa. Per\u00f2 que no es faci el que jo vull, sin\u00f3 el que tu vols.
\nDespr\u00e9s va cap a ells i els troba dormint. Diu a Pere:
\n-Sim\u00f3, dorms? \u00bfNo has estat capa\u00e7 de vetllar una hora? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptaci\u00f3. L’esperit de l’home \u00e9s prompte, per\u00f2 la seva carn \u00e9s feble.
\nSe n’an\u00e0 una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules. Despr\u00e9s torn\u00e0 i els trob\u00e0 dormint: \u00e9s que els ulls els pesaven. Ells no sabien qu\u00e8 dir-li.
\nVa cap a ells per tercera vegada i els diu:
\n-Dormiu ara i reposeu! Tot s’ha acabat. Ha arribat l’hora: el Fill de l’home \u00e9s entregat a les mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja \u00e9s aqu\u00ed.
\nImmediatament, quan encara Jes\u00fas parlava, es presenta Judes, un dels Dotze. L’acompanyava un grup de gent armada amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots, dels mestres de la Llei i dels notables. El qui el tra\u00efa els havia donat aquesta contrasenya:
\n-\u00c9s el qui jo besar\u00e9: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat.
\nTot seguit se li va acostar i li digu\u00e9:
\n-Rab\u00ed!
\nI el bes\u00e0.
\nElls s’abraonaren sobre Jes\u00fas i el detingueren. Per\u00f2 un dels presents desembein\u00e0 l’espasa i, d’un cop, tall\u00e0 l’orella al criat del gran sacerdot.
\nJes\u00fas els digu\u00e9:
\n-Heu sortit a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia era amb vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir. Per\u00f2 \u00e9s que s’han de complir les Escriptures.
\nLlavors tots l’abandonaren i fugiren.
\nEl seguia un jove, cobert nom\u00e9s amb un llen\u00e7ol, i el van agafar. Per\u00f2 ell es va desfer del llen\u00e7ol i va fugir tot nu.
\nLlavors es van endur Jes\u00fas a casa del gran sacerdot i s’hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei. Pere el va seguir de lluny fins a dintre el pati de la casa del gran sacerdot i s’estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc.
\nEls grans sacerdots i tot el Sanedr\u00ed buscaven una declaraci\u00f3 contra Jes\u00fas per condemnar-lo a mort, per\u00f2 no en trobaven cap, perqu\u00e8 molts declaraven en fals contra ell, per\u00f2 les seves declaracions no concordaven. Alguns s’aixecaren a presentar contra ell aquesta falsa acusaci\u00f3:
\n-Nosaltres vam sentir que deia: \u00abJo destruir\u00e9 aquest santuari, fet per mans d’home, i en tres dies en construir\u00e9 un altre, no fet per mans d’home.\u00bb
\nPer\u00f2 ni aix\u00ed no concordava la seva declaraci\u00f3.
\nLlavors el gran sacerdot va anar cap al mig i pregunt\u00e0 a Jes\u00fas:
\n-\u00bfNo contestes res? Qu\u00e8 en dius, de les acusacions que aquests et fan?
\nPer\u00f2 ell callava i no va respondre res. Novament, el gran sacerdot l’interrog\u00e0 i li digu\u00e9:
\n-\u00bfTu ets el Messies, el fill del Bene\u00eft?
\nJes\u00fas respongu\u00e9:
\n-S\u00ed, s\u00f3c jo; i veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoder\u00f3s i venint amb els n\u00favols del cel.
\nAleshores el gran sacerdot s’esquin\u00e7\u00e0 els vestits tot exclamant:
\n-Per qu\u00e8 necessitem m\u00e9s testimonis? Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasf\u00e8mia! Qu\u00e8 us en sembla?
\nTots van sentenciar que mereixia pena de mort.
\nLlavors alguns van comen\u00e7ar a escopir-li, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li:
\n-Fes de profeta!
\nI els guardes li pegaven bufetades.
\nMentrestant, Pere era a baix, al pati. Arriba una de les criades del gran sacerdot i, en veure’l all\u00e0 escalfant-se, se’l queda mirant i li diu:
\n-Tu tamb\u00e9 hi anaves, amb el Natzar\u00e8, amb Jes\u00fas.
\nPer\u00f2 ell ho neg\u00e0:
\n-No s\u00e9 ni entenc de qu\u00e8 parles.
\nLlavors va sortir fora, al vest\u00edbul, i un gall va cantar.
\nLa criada el va veure i comen\u00e7\u00e0 a dir una altra vegada als qui eren all\u00ed:
\n-Aquest \u00e9s un d’ells.
\nPere torn\u00e0 a negar-ho.
\nPoc despr\u00e9s els qui eren all\u00ed li tornaren a dir:
\n-\u00c9s veritat que ets un d’ells: si fins i tot ets galileu!
\nPer\u00f2 ell es pos\u00e0 a maleir i a jurar dient:
\n-Jo no conec aquest home de qui parleu!
\nA l’instant va cantar el gall per segona vegada. Pere es va recordar d’all\u00f2 que Jes\u00fas li havia dit: \u00abAbans del segon cant del gall, m’haur\u00e0s negat tres vegades.\u00bb
\nI va esclatar en plors.
\nTot seguit, en despuntar el dia, els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedr\u00ed, van prendre un acord. I despr\u00e9s de fer lligar Jes\u00fas, se’l van endur i l’entregaren a Pilat.
\nPilat el va interrogar:
\n-\u00bfTu ets el rei dels jueus?
\nEll li respongu\u00e9:
\n-Tu ho dius.
\nEls grans sacerdots li feien moltes acusacions.
\nLlavors Pilat l’interrog\u00e0 altra vegada:
\n-\u00bfNo contestes res? Mira quantes acusacions et fan!
\nPer\u00f2 Jes\u00fas ja no va respondre res m\u00e9s, i Pilat n’estava sorpr\u00e8s.
\nCada any, per la festa de Pasqua, Pilat els deixava lliure el pres que ells demanaven. Hi havia un tal Barrab\u00e0s, empresonat amb els sediciosos que havien com\u00e8s un assassinat durant els disturbis. La gent, doncs, va pujar i demanaven a Pilat all\u00f2 que els solia concedir. Pilat els digu\u00e9:
\n-\u00bfVoleu que us deixi lliure el rei dels jueus?
\nDeia aix\u00f2 perqu\u00e8 s’adonava que els grans sacerdots li havien entregat Jes\u00fas per enveja. Per\u00f2 els grans sacerdots van incitar la gent perqu\u00e8 demanessin la llibertat de Barrab\u00e0s. Pilat els replic\u00e0:
\n-Qu\u00e8 voleu que en faci, doncs, del qui anomeneu el rei dels jueus?
\nElls tornaren a cridar:
\n-Crucifica’l!
\nPilat els deia:
\n-Per\u00f2 quin mal ha fet?
\nElls cridaren encara m\u00e9s fort:
\n-Crucifica’l!
\nPilat, volent acontentar la gent, els deix\u00e0 lliure Barrab\u00e0s i va entregar Jes\u00fas, despr\u00e9s de fer-lo assotar, perqu\u00e8 fos crucificat.
\nEls soldats se’l van endur a l’interior del palau, \u00e9s a dir, al pretori, i convocaren tota la cohort. Llavors el vestiren de porpra, li cenyiren al cap una corona d’espines que havien trenat i l’anaven saludant:
\n-Salve, rei dels jueus!
\nLi pegaven al cap amb una canya, li escopien i s’agenollaven per fer-li homenatge.
\nAcabada la burla, li tragueren la porpra, li posaren els seus vestits i se l’endugueren fora per crucificar-lo.
\nI van obligar a portar la creu de Jes\u00fas un que passava, un tal Sim\u00f3 de Cirene, el pare d’Alexandre i de Rufus, que venia del camp. Dugueren Jes\u00fas a un indret anomenat G\u00f2lgota \u2014que vol dir \u00ablloc de la Calavera\u00bb. Li oferien vi adobat amb mirra, per\u00f2 no en prengu\u00e9.
\nLlavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus , a veure qu\u00e8 treia cadasc\u00fa. Eren les nou del mat\u00ed quan el crucificaren.
\nEl r\u00e8tol on constava la causa de la seva condemna deia aix\u00f2: \u00abEl rei dels jueus.\u00bb
\nJuntament amb ell van crucificar dos bandolers, l’un a la seva dreta i l’altre a la seva esquerra. Els qui passaven per all\u00ed l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa i dient:
\n-Va, tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t a tu mateix i baixa de la creu!
\nTamb\u00e9 els grans sacerdots se’n burlaven entre ells i amb els mestres de la Llei, tot dient:
\n-Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar! El Messies, el rei d’Israel! Que baixi ara de la creu perqu\u00e8 ho vegem i creguem!
\nTamb\u00e9 l’insultaven els qui estaven crucificats amb ell.
\nArribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda. I a les tres de la tarda, Jes\u00fas va cridar amb tota la for\u00e7a:
\n– Elo\u00ed, Elo\u00ed, \u00bflem\u00e0 sabactani? \u2014que vol dir: \u00ab D\u00e9u meu, D\u00e9u meu, per qu\u00e8 m’has abandonat? \u00bb
\nEn sentir-ho, alguns dels presents deien:
\n-Mireu com crida Elies.
\nLlavors un corregu\u00e9, xop\u00e0 de vinagre una esponja, la pos\u00e0 al capdamunt d’una canya i la hi donava perqu\u00e8 begu\u00e9s, dient:
\n-Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu.
\nPer\u00f2 Jes\u00fas llan\u00e7\u00e0 un gran crit i va expirar.
\nLlavors la cortina del santuari s’esquin\u00e7\u00e0 en dos trossos de dalt a baix. El centuri\u00f3, que estava enfront d’ell, quan vei\u00e9 la manera com havia expirat, digu\u00e9:
\n-\u00c9s veritat: aquest home era Fill de D\u00e9u.
\nTamb\u00e9 hi havia unes dones que s’ho miraven de lluny estant; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salom\u00e9. Aquestes dones seguien Jes\u00fas quan era a Galilea i li prestaven ajut. N’hi havia tamb\u00e9 moltes d’altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.
\nArribat ja el capvespre, com que era el dia de preparaci\u00f3, el dia abans del rep\u00f2s del dissabte, Josep d’Arimatea, membre distingit del Sanedr\u00ed, que esperava tamb\u00e9 l’arribada del Regne de D\u00e9u, va gosar entrar a veure Pilat per demanar-li el cos de Jes\u00fas. Pilat es va estranyar que ja fos mort i f\u00e9u cridar el centuri\u00f3 per preguntar-li si aix\u00f2 era cert. Informat pel centuri\u00f3, va permetre a Josep que s’endugu\u00e9s el cad\u00e0ver. Josep va comprar un llen\u00e7ol, va baixar Jes\u00fas de la creu, l’embolcall\u00e0 amb el llen\u00e7ol i el va dipositar en un sepulcre que havia estat tallat a la roca. Despr\u00e9s va fer rodolar una pedra davant l’entrada del sepulcre. Maria Magdalena i Maria, mare de Josep, miraven on el posaven.[\/et_pb_tab][et_pb_tab title=\u00bbMedito la Paraula\u00bb _builder_version=\u00bb4.24.2″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]Te propongo fijarte en dos personajes de este evangelio y su cambio a lo largo de este.
\nEl primero: Pedro, el ap\u00f3stol sobre el que recaer\u00e1 el peso de la futura comunidad. Camino del huerto de los olivos tiene un momento de tentaci\u00f3n, de superioridad ante el anuncio de Jes\u00fas (\u201cNi que todos fallen, yo no\u201d). Pero cae en esta en el momento en que se duerme cuando ten\u00eda que velar. Vuelve a caer cuando niega y se cumple lo que Jes\u00fas le hab\u00eda dicho\u2026
\nEl segundo, uno de los ladrones crucificados. Recuerda la historia, la de aquel que confi\u00f3 en Jes\u00fas aunque fuese al final de su vida\u2026
\nConfiar en los dem\u00e1s. Confiar en el Otro\u2026
\nJes\u00fas, en cambio, confi\u00f3 hasta el final en este Otro, aunque eso le costara la vida.[\/et_pb_tab][et_pb_tab title=\u00bbPrego amb la Paraula\u00bb _builder_version=\u00bb4.24.2″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]S\u00e9 de qui em fio,
\nconfio en Tu,
\nconfio en Tu…[\/et_pb_tab][et_pb_tab title=\u00bbAltres Paraules m\u2019hi ajuden\u00bb _builder_version=\u00bb4.24.2″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb background_image=\u00bbhttps:\/\/www.salesianos.edu\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/TRANS.jpg\u00bb background_enable_image=\u00bbon\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]\u201cAquesta tarda estar\u00e0s amb mi al parad\u00eds?\u201d <\/p>\n
Em commou la seva ag\u00f2nica mirada compassiva,
\nel fet d\u2019oblidar-se de si mateix
\ni transcendir la seva greu circumst\u00e0ncia
\ni el seu passat.
\nM’admira la serena lucidesa de la seva sent\u00e8ncia
\n-que Pilat no va ser digne de dictar-. <\/p>\n
Joi\u00f3s tu, germ\u00e0 de pat\u00edbul,
\nel meu crist immediat i confrontant.
\nEn veritat en veritat et dic, com a Pere:
\nEl meu Pare celestial \u00e9s qui t’inspira
\nl\u2019indicible cabriola
\nde saltar al cel amb els peus clavats. <\/p>\n
I tu, Gestes, company de cam\u00ed,
\n-anomenat -el mal lladre-
\narbre sec plantat a la meva porta,
\ntronc est\u00e8ril que mai tindr\u00e0 fruit.
\nTu, avortament d’un crist no quallat,
\nmossegat en el desert per la serp letal:
\napropa’m els teus ulls i les teves febres,
\nabans que fosquegi,
\ni la meva fam de perd\u00f3 s’agafar\u00e0 al teu SOS
\ncom a un clau cremant. <\/p>\n
All\u00e0 on siguin els convidats de la mort,
\naqu\u00ed em veur\u00e0s, atent a recollir,
\ncom un gosset fidel sota la taula,
\nmolles de contrici\u00f3.<\/p>\n
Mns. Gilberto G\u00f3mez (Inspirat en l\u2019escena de la crucifixi\u00f3, amb Jes\u00fas crucificat entre dos lladres)si vaig errat i em perdo torna per mi.[\/et_pb_tab][\/et_pb_tabs][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
MC 9,2-10<\/p>\n","protected":false},"author":17,"featured_media":66107,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[267],"tags":[],"yoast_head":"\n