[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_tabs active_tab_background_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb inactive_tab_background_color=\u00bb#DC001B\u00bb active_tab_text_color=\u00bb#DC001B\u00bb _builder_version=\u00bb4.23.1″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ border_radii=\u00bbon|20px|20px|20px|20px\u00bb box_shadow_style=\u00bbpreset1″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″][et_pb_tab title=\u00bbLlegeixo la Paraula \u00bb _builder_version=\u00bb4.23.1″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]Jn 1,35-42<\/p>\n
En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jes\u00fas que passava, digu\u00e9: \u00abMireu l’anyell de D\u00e9u.\u00bb Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia aix\u00f2, van seguir Jes\u00fas. Ell es gir\u00e0 i, en veure que el seguien, els pregunt\u00e0: \u00abQu\u00e8 voleu?\u00bb Ells li digueren: \u00abRab\u00ed\u00bb, que vol dir mestre’, \u00abon us allotgeu?\u00bb Jes\u00fas els respon: \u00abVeniu i ho veureu.\u00bb Ells hi anaren, veieren on s’allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jes\u00fas, era Andreu, el germ\u00e0 de Sim\u00f3 Pere. El primer amb qui Andreu es trob\u00e0 fou el seu germ\u00e0 Sim\u00f3, i li digu\u00e9: \u00abHem trobat el Messies\u00bb, que vol dir l’Ungit’. I l’acompany\u00e0 on era Jes\u00fas. Jes\u00fas se’l mir\u00e0 i li digu\u00e9: \u00abTu ets Sim\u00f3, fill de Joan. Tu et dir\u00e0s Quefes, que vol dir Pedra.\u00bb[\/et_pb_tab][et_pb_tab title=\u00bbMedito la Paraula\u00bb _builder_version=\u00bb4.23.1″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]Venir i veure, dos verbs que marquen el sentit de la lectura d\u2019avui. Venir, veure, quedar-se, restar amb Jes\u00fas. Una bona proposta per comen\u00e7ar el temps ordinari, el temps de la rutina, el temps m\u00e9s llarg de l\u2019any. Jes\u00fas surt a l\u2019encontre dels que seran els seus deixebles i els crida, el interroga, els pregunta: Qu\u00e8 busqueu? Alguns cops quan ens fan aquesta pregunta sabem molt b\u00e9 quina \u00e9s la resposta, altres moments dubtem, sovint ens podem fer els despistats. Perqu\u00e8, realment sabem que \u00e9s el que busquem? I \u00e9s que cal molta fe i molta companyia per ser coherents amb la resposta i amb la missi\u00f3 que se\u2019ns encomana.
\nVenir i veure, en definitiva ser acollidors i oberts, coherents amb el que diem de paraula, i amb el missatge d\u2019aquell que \u00e9s el nostre model: Jes\u00fas. D\u00e9u, mitjan\u00e7ant Jes\u00fas continua cridant a persones que vulguin construir una societat, un barri, una comunitat m\u00e9s justa. I aix\u00f2 es pot fer no omplint-nos de paraules, sin\u00f3 amb el testimoni de la nostra vida. \u00c9s quelcom semblant al que va succeir als dos deixebles: van preguntar \u201cRab\u00ed on t\u2019est\u00e0s?\u201d. Jes\u00fas els convida a experimentar el seu estil de vida. I \u00e9s que sovint no calen molts arguments o catequesis. Ells varen anar, van veure i el resultat va ser que es van quedar amb ell.
\nAvui tamb\u00e9 s\u2019hauria de poder fer el mateix, convidar i compartir, parlar el que sigui just i donar testimoni, conv\u00e8ncer m\u00e9s per l\u2019estil de vida que per les paraules. Molts cops les paraules s\u2019obliden o no s\u2019escolten. Un gest d\u2019acollida, de recolzament, d\u2019amistat… val m\u00e9s que deu mil paraules.
\n[\/et_pb_tab][et_pb_tab title=\u00bbPrego amb la Paraula\u00bb _builder_version=\u00bb4.23.1″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″] Proverbis 4,20-27<\/p>\n
Fermesa a seguir el bon cam\u00ed
\nFill meu, escolta les meves paraules,
\nfixa-t’hi atentament;
\nno les perdis mai de vista,
\nguarda-les al fons del cor:
\nqui les acull, troba la vida,
\ns\u00f3n remei per a tothom.
\nSobretot vetlla el fons del cor,
\nque d’all\u00ed surt la vida.
\nRebutja les mentides,
\naparta’t de l’engany.
\nMira sempre cara a cara,
\nesguarda endavant amb franquesa.
\nFixa’t en la ruta per on passen els teus peus,
\ni els teus camins es mantindran segurs.
\nNo et desvi\u00efs a dreta ni a esquerra,
\naparta’t de caure en el mal.
\n[\/et_pb_tab][et_pb_tab title=\u00bbAltres Paraules m\u2019hi ajuden\u00bb _builder_version=\u00bb4.23.1″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb background_image=\u00bbhttps:\/\/www.salesianos.edu\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/TRANS.jpg\u00bb background_enable_image=\u00bbon\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″]Un dia, un home savi i piad\u00f3s clam\u00e0 al cel per una resposta. Era al capdavant d’un grup de missioners que pregaven per la pau del m\u00f3n, per aconseguir que les fronteres no existissin i que tota la gent pogu\u00e9s viure feli\u00e7. La pregunta que feien era: Quina \u00e9s la clau, Senyor, perqu\u00e8 el m\u00f3n visqui en harmonia?<\/p>\n
Llavors, el cel es va obrir i despr\u00e9s d’haver-hi un gran terrabastall, la veu de D\u00e9u els va dir: Com – donar.<\/p>\n
Tots els missioners es van mirar un a l’altre, sorpresos i estranyats d’escoltar tal paraula dita per D\u00e9u. L’home savi i piad\u00f3s pregunt\u00e0 de nou: Com – donar, Senyor? Qu\u00e8 vols dir amb aix\u00f2?.
\nD\u00e9u va respondre: La clau per fer un m\u00f3n millor \u00e9s: Com vaig donar, doneu!. \u00c9s a dir, tal com jo us vaig donar, doneu vosaltres al vostre pro\u00efsme.<\/p>\n
Tal com jo us vaig donar, doneu vosaltres fe; doneu esperan\u00e7a, doneu caritat, tal com jo us vaig donar. Feu-ho sense limitacions, sense pensar en res m\u00e9s que donar, doneu vosaltres al m\u00f3n… i el m\u00f3n, ser\u00e0 un parad\u00eds.<\/p>\n
Seguim la clau de C\u00d3MO DI, DAD.
\n[\/et_pb_tab][\/et_pb_tabs][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Jn 1,35-42<\/p>\n","protected":false},"author":17,"featured_media":65881,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[267],"tags":[],"yoast_head":"\n