{"id":65720,"date":"2023-11-20T00:00:44","date_gmt":"2023-11-19T23:00:44","guid":{"rendered":"https:\/\/www.salesianos.edu\/catalan\/?p=65720"},"modified":"2023-11-17T13:24:35","modified_gmt":"2023-11-17T12:24:35","slug":"viure-a-fons-cicle-a-xxxiv-doiumenge-de-durant-lany","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.salesians.cat\/viure-a-fons-cicle-a-xxxiv-doiumenge-de-durant-lany\/","title":{"rendered":"VIURE A FONS | CICLE A \u2013 XXXIV DIUMENGE DE DURANT L’ANY"},"content":{"rendered":"
[et_pb_section fb_built=\u00bb1″ _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_row _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_column type=\u00bb4_4″ _builder_version=\u00bb4.16″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_tabs active_tab_background_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb inactive_tab_background_color=\u00bb#DC001B\u00bb active_tab_text_color=\u00bb#DC001B\u00bb _builder_version=\u00bb4.23.1″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb border_radii=\u00bbon|20px|20px|20px|20px\u00bb box_shadow_style=\u00bbpreset1″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][et_pb_tab title=\u00bbLlegeixo la Paraula \u00bb _builder_version=\u00bb4.23.1″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]Mt 25,31-46
\nEn aquell temps Jes\u00fas digu\u00e9 als seus deixebles: \u00abQuan el Fill de l\u2019home vindr\u00e0 amb el seu poder, acompanyat de tots els \u00e0ngels, s\u2019asseur\u00e0 al seu tron glori\u00f3s i es reuniran davant d\u2019ell tots els pobles. Llavors els separar\u00e0 entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posar\u00e0 les ovelles a la dreta, i les cabres a l\u2019esquerra.<\/p>\n
\u00bbDespr\u00e9s el Rei dir\u00e0 als de la seva dreta: \u201cVeniu, bene\u00efts del meu Pare: preneu possessi\u00f3 del Regne que ell us tenia preparat des de la creaci\u00f3 del m\u00f3n. Vosaltres, quan jo tenia fam, em don\u00e0reu menjar; quan tenia set, em don\u00e0reu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em vei\u00e9reu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la pres\u00f3, vingu\u00e9reu a veure\u2019m.\u201d<\/p>\n
\u00bbEls justos li respondran: \u201cSenyor, quan us vam veure afamat i us vam donar menjar, o que pass\u00e0veu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la pres\u00f3, i vingu\u00e9rem a veure-us?\u201d<\/p>\n
\u00bbEl Rei els respondr\u00e0: \u201cUs ho dic amb tota veritat: Tot all\u00f2 que f\u00e8ieu a cadascun d\u2019aquests germans meus, per petit que fos, m\u2019ho f\u00e8ieu a mi.\u201d<\/p>\n
\u00bbDespr\u00e9s dir\u00e0 als de la seva esquerra: \u201cLluny de mi, male\u00efts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus \u00e0ngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em don\u00e0reu menjar; quan tenia set, no em don\u00e0reu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em vei\u00e9reu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la pres\u00f3, no em vau visitar.\u201d<\/p>\n
\u00bbElls li respondran: \u201cSenyor, quan us vam veure afamat o que pass\u00e0veu set, foraster, despullat, malalt o a la pres\u00f3, i no vam fer res per v\u00f3s?\u201d<\/p>\n
\u00bbEll els contestar\u00e0: \u201cUs ho dic amb tota veritat: Tot all\u00f2 que deix\u00e0veu de fer a cadascun d\u2019aquests, per petit que fos, m\u2019ho neg\u00e0veu a mi.\u201d<\/p>\n
\u00bbI aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna.\u00bb[\/et_pb_tab][et_pb_tab title=\u00bbMedito la Paraula\u00bb _builder_version=\u00bb4.23.1″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]Avui, Jes\u00fas ens parla del judici definitiu. Si ens fixem la paraula \u201camor\u201d no surt en aquest evangeli per\u00f2 es tradueix en unes actituds que s\u00f3n molt m\u00e9s senzilles i concretes. Se\u2019ns parla de coses tan concretes com \u00abdonar de menjar\u00bb, \u00abvestir\u00bb, \u00abacollir\u00bb, \u00abvisitar\u00bb, \u00abacudir\u00bb. El decisiu en la vida no \u00e9s el que diem o pensem, el que creiem o escrivim. No n’hi ha prou tampoc dels sentiments bonics, la compassi\u00f3 o les protestes que no porten enlloc. L’important \u00e9s ajudar a qui ens necessita. D\u2019aix\u00f2 haurem de respondre: \u00bfQuina opci\u00f3 he fet en la meva vida: ser germ\u00e0 dels altres o ser un estrany? \u00bfEstimar o estar al marge? \u00bfEstar a prop dels que ho necessiten o restar indiferent al seu patiment? De qu\u00e8 he volgut ser ric: \u00bfde diners, de poder, d\u2019\u00e8xits? \u00bfO b\u00e9 m\u2019he volgut enriquir d\u2019obres d\u2019amor als m\u00e9s necessitats?
\nL\u2019ensenyament de Jes\u00fas ha estat, fonamentalment, l\u2019amor (a D\u00e9u i als homes) i la seva pregunta decisiva ser\u00e0 tamb\u00e9 l\u2019amor. Al final de l’any lit\u00fargic (i despr\u00e9s, al final de la nostra vida) la pregunta que ja conv\u00e9 que ens avancem a nosaltres mateixos \u00e9s aquesta: \u00bfHe progressat en l’amor, en la just\u00edcia, en la fraternitat?
\n \u00bfHe donat de menjar, visitat, ajudat … a Crist en la persona dels germans?
\nAquesta \u00e9s la clau del seu Regne i de la nostra pertinen\u00e7a a ell.[\/et_pb_tab][et_pb_tab title=\u00bbPrego amb la Paraula\u00bb _builder_version=\u00bb4.23.1″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]ORACI\u00d3 PER APRENDRE A ESTIMAR
\nSenyor, quan tingui gana, d\u00f3na’m alg\u00fa que necessiti menjar;
\nquan tingui set, d\u00f3na’m alg\u00fa que precisi aigua;
\nquan senti fred, d\u00f3na’m alg\u00fa que necessiti calor;
\nquan sofreixi, d\u00f3na’m alg\u00fa que necessita consol;
\nquan la meva creu sembli pesada, deixa’m compartir la creu de l’altre;
\nquan em vegi pobre, posa al meu costat algun necessitat;
\nquan no tingui temps, d\u00f3na’m alg\u00fa que precisi dels meus minuts;
\nquan sofreixi humiliaci\u00f3, d\u00f3na’m ocasi\u00f3 per elogiar alg\u00fa;
\nquan estigui desanimat, d\u00f3na’m alg\u00fa per donar-li nous \u00e0nims;
\nquan vulgui que els altres em comprenguin, d\u00f3na’m alg\u00fa que necessiti de la meva comprensi\u00f3;
\nquan senti necessitat que cuidin de mi, d\u00f3na’m alg\u00fa a qui pugui atendre;
\nquan nom\u00e9s pensi en mi mateix, torna la meva atenci\u00f3 cap a una altra persona.
\nFes-nos dignes, Senyor, de servir els nostres germans que pertot el m\u00f3n viuen i moren pobres i afamats.
\nD\u00f3na’ls, a trav\u00e9s de les nostres mans, no nom\u00e9s el pa de cada dia, tamb\u00e9 el nostre amor misericordi\u00f3s, imatge del teu. Mare Teresa de Calcuta[\/et_pb_tab][et_pb_tab title=\u00bbAltres Paraules m\u2019hi ajuden\u00bb _builder_version=\u00bb4.23.1″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb tab_text_color=\u00bb#FFFFFF\u00bb tab_font_size=\u00bb16px\u00bb background_image=\u00bbhttps:\/\/www.salesianos.edu\/wp-content\/uploads\/2023\/07\/TRANS.jpg\u00bb background_enable_image=\u00bbon\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb]LA CAPTAIRE<\/p>\n
Pidolant de porta en porta, anava caminant pel cam\u00ed que duia a la ciutat, quan a la llunyania va apar\u00e8ixer la teva carrossa d\u2019or, com un somni prodigi\u00f3s, i vaig preguntar-me qui devia ser aquell rei de reis. Va cr\u00e9ixer la meva esperan\u00e7a i vaig pensar: s\u2019han acabat els dies dolents, i em vaig disposar a esperar que ploguessin les almoines espont\u00e0nies i que la pols aparegu\u00e9s sembrada de riqueses. La carrossa va aturar-se al meu costat. Vas fixar la mirada en mi i vas baixar amb un somriure. Em vaig adonar que havia arribat per fi l\u2019hora de la meva sort. De sobte, tu vas allargar la m\u00e0 dreta i em vas preguntar: Qu\u00e8 tens per donar-me?
\nAh, quina raresa reial allargar la m\u00e0 al captaire per demanar-li almoina! Jo romania conf\u00f3s i perplex. A la fi, vaig treure de la meva alforja el gra de blat menys petit i te\u2019l vaig donar.
\nPer\u00f2 quina va ser la meva sorpresa quan, al capvespre, en buidar el meu sac a terra, vaig trobar un petit gra d\u2019or entre el miserable munt. Em vaig posar a plorar amargament i vaig pensar: Per qu\u00e8 no he tingut prou coratge per donar-me jo mateix. <\/p>\n
Rabindranath Tagore[\/et_pb_tab][\/et_pb_tabs][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Mt 25,14-30<\/p>\n","protected":false},"author":17,"featured_media":65704,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[267],"tags":[],"yoast_head":"\n